Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge

Exposats a la química

Experts parlen dels efectes per a la salut derivats de l’ús de cosmètica química
Exposats a la química

Exposats a la química

Exposats a la química

Actualitzada 23/10/2016 a les 07:21
Dutxa a primera hora del matí. Rentada de cap amb xampú i, si cal, una mica de suavitzant. Cos ensabonat amb gel. Assecada amb la tovallola i passada general de crema hidratant. Per a la cara, una d’específica. La passada de desodorant de rigor. Dents rentades amb dentífric, si pot ser del que emblanquina, millor. Maquillatge (les que se’n posin) o loció d’afaitat i productes de fixació per al cabell (per als qui se n’apliquin). Una perfumada general i llestos. En menys de la mitja hora que es pot allargar el ritual matutí, part dels mortals s’apliquen entre set i dotze productes d’higiene i cosmètica que inclouen químics. Aquesta permanent exposició a cosmètics que utilitzen olis minerals, parabens, silicones, colorants, ftalats, formaldehid, mescs sintètics, glicol de propilè, quitrà i òxid de titani –entre molts altres components– és bona? Té algun efecte a la llarga per a la salut? Sí, segons assegura l’equip mèdic de la Fundación Alborada, un centre madrileny pioner i expert en malalties ambientals que ja ha tractat més de 600 persones des que va obrir el 2010 i que treballa per promoure espais nets de tòxics. I a la llarga ho pot ser força perjudicial. “Cada dia entren al nostre organisme centenars de substàncies artificials que no sempre es poden eliminar i que queden acumulades allà. I a mitjà o llarg termini una malaltia que no només pot ser de la pell, perquè aquests tòxics es poden depositar en qualsevol òrgan”, han exposat a DMG des de l’ens.

Tot i no voler ser tremendistes, envien un missatge per conscienciar la població: cal vigilar què ens posem a la pell perquè “s’està emprant el nostre cos com un laboratori en què entren tota mena de composts químics”. Malgrat que bona part dels químics que estan presents en la cosmètica tinguin una qualificació de risc determinada i estiguin regulades per organismes europeus, “ningú ha estudiat el que alguns científics anomenen efecte còctel”, diuen des de la Fundació. Això no és més que l’efecte combinat d’aquestes substàncies, encara que sigui en dosis petites. “A més, no totes les substàncies químiques que es comercialitzen tenen avaluat el risc, només se n’ha fet un estudi del 10%”, conclouen.
Més moderat en el discurs es mostra el doctor Dídac Barco, dermatòleg de Dermandtek i de l’hospital Quirón Teknon, que assenyala que “en principi no es disposa de cap dada contrastada” que relacioni l’elevat volum de casos de pell atòpica i dermatitis atòpica que es detecten avui dia amb l’ús constant de cosmètics convencionals. I quant als elements químics abans detallats, el doctor en fa una lectura més distant: “són substàncies regulades per organismes europeus i el possible perjudici rau en l’ús de grans quantitats”. Per tant, assenyala, l’exposició a aquestes substàncies no hauria de ser nociva sempre que s’usi en quantitats limitades.

Cercant altres opcions
Sigui com sigui, cada cop són més els que opten per buscar alternatives a aquest consum de químics. Per convenciment personal o per necessitat. O ambdues coses. Aquest és el cas de Montse González, perruquera a qui fa vint anys li van diagnosticar al·lèrgia al cobalt, un producte present pràcticament en tots els detergents (i en la majoria de productes de perruqueria) i que, quan li toca a la pell, li crema. La solució que li van oferir llavors els metges va ser categòrica: deixar la professió i eliminar el contacte diari amb el que li feia mal. Ella, però, no va desistir. Primer amb molta cura (emprant guants per evitar el contacte) i després investigant va anar cap a la cosmètica natural. I el que en un inici va ser una prova pilot ha acabat redirigint el seu model de negoci: avui ostenta un perruqueria lliure de químics. Tenyeix amb extractes de plantes triturades i preparats amb aigua, sense amoníacs –“com es feia antigament”– i treballa amb olis naturals, xampús, laques, espumes i maquillatges lliures de silicones, sodis, parabens, DEA, alcohol o SLS. Tot el procés també li ha fet canviar de mentalitat: “hem d’aprendre a saber llegir el que ens diuen les etiquetes dels envasos. A més, avui amb Internet tenim a l’abast molta informació i si volem podem estar al cas de les coses”, valora. I se suma als qui envien un missatge d’alerta: “hem de ser conscients del que ens posem a la pell perquè a través d’ella ho absorbim tot. La cosmètica va començar als anys 50 i és relativament nova per saber si té efectes nocius sobre el cos”, exposa.

Què ha notat en el dia a dia amb el canvi? “Una pell molt més sana i neta, he controlat l’al·lèrgia, el cabell triga més a embrutar-se, no em piquen els ulls...”, detalla. I es fixa en el cas concret dels xampús convencionals: assegura que, malgrat que en un inici sembli que el cabell queda netíssim, al dia següent ja comença a veure’s brut. Per què? “Porten detergents industrials, que netegen molt, però també silicones, que l’embruten... i d’alguna manera ­t’obliguen a haver d’estar constantment usant més xampú”, raona.
Qui també fa temps que no està en contacte amb cap cosmètic que no procedeixi exclusivament d’ingredients derivats de la natura és la Maica Molero. Un curs per aprendre a fer sabons que va fer a Solsona fa anys va destapar la seva particular caixa de Pandora. “A casa sempre hem sigut molt ecològics, ens fem l’hort, ho comprem tot bio... i va arribar un moment en què em vaig plantejar dubtes. Vaig veure que m’aplicava cada dia uns onze productes al cos que eren tòxics, químics i derivats del petroli... m’estava enverinant!”. Jardinera de professió, va començar a fer les primeres provatures amb plantes fent maceracions i poc a poc van anar arribant els cursets i la recerca en llibres. D’allò ja en fa 7 anys i avui usa xampús, sabons, cremes, gels i fins i tot la pasta de dents (feta a base d’argila blanca, regalèssia, olis essencials i infusions d’herbes) fabricats per ella. “Ara la pell té vida, brilla més, està millor, fa una olor diferent... abans quan em dutxava la notava resseca. I puc estar quatre dies sense rentar-me el cabell i no es veu brut”, compara.
Beneficis a banda, els qui aposten per deslliurar-se dels químics s’han de rascar més la butxaca? A primer cop d’ull sembla que sí. Un xampú arxi-anunciat a la tele i que es ven al supermercat costa entre 3 i 4 euros. Un fet amb plantes no el trobaran per menys de 19. “Més barat no el pots vendre, perquè tenen el seu preu de cost i també cal pagar duanes. Però a la llarga, si hi mires, la despesa és similar perquè amb menys producte ja neteges”, assegura González, que no obvia la potència de la indústria farmacèutica i publicitària envers la cosmètica eco-natural, menys coneguda i amb recursos més limitats per donar-se a conèixer. “Una crema hidratant bio costa uns 15 euros, però dura més”, s’hi suma Molero.

Tot té el seu contrapunt
No és cap secret que l’interès per allò natural és ara tendència. Tant la Montse com la Maica –ha posat en marxa un petit negoci de venda dels preparats que elabora– ho han notat i atenen cada cop més usuaris que intenten buscar alternatives als productes excessivament manufacturats. A les consultes dels dermatòlegs també es nota la preocupació per reduir l’exposició “a substàncies considerades artificials”, tal com assenyala el doctor Barco, que considera “oportuna” la tendència “sempre que no acabi malmetent la salut”. Perquè, adverteix, s’ha d’anar amb cura ja que tot té el seu contrapunt. “Veiem moltes al·lèrgies causades per olis essencials o aromes naturals, així com acne noduloquística ocasionada per l’ús d’olis com el de l’arbre del te o d’argan”. El problema rau, a l’entendre del metge, en la regulació perquè, i cita com a exemple, no són pocs els casos de cremes que es comercialitzen sota l’etiqueta de naturals per tractar la psoriasi que contenen corticoides d’alta potència emmascarats perquè no estan sotmesos a la regulació necessària.
Aquí, la Maica, com a productora de cosmètica bio, també hi diu la seva. “Jo no m’he trobat mai amb ningú que hagi tingut al·lèrgia ni cap reacció, però és cert que amb els olis essencials i vegetals cal anar amb compte, perquè són fotosensibles. I també s’han de saber combinar bé els elements, perquè algunes barreges no es poden fer”.

La pregunta, davant de tot plegat, és quina opció és la més aconsellable. Segons la Fundación Alborada, la resposta és contundent, perquè recomanen anar únicament cap a la cosmètica ecològica. “Com en tot, és qüestió de regulació. L’aigua mineral no és totalment innòcua, per exemple, malgrat ser ben natural: si en consumim molts litres al dia, podem acabar ingressats a un hospital per hiponatrèmia greu. En la mesura està la virtut”, opina Barco. La tria està en mans del consumidor.

PÍFIES HABITUALS EN LA NETEJA DE CASA
No només per la via cosmètica accedeixen les substàncies químiques. Els productes de neteja són una gran font de química que s’ha de saber emprar amb cura per evitar intoxicacions. Cal una desena de sabons i lleixius diferents per tenir la cuina neta i brillant? No pas. “Amb quatre o cinc d’específics ja n’hi ha prou”, apunta Gabriela Tor­res, bromatòloga i tècnica en aliments de l’empresa Menjar Segur, que forma el personal de les cuines professionals del país en qüestions d’higiene per evitar el que es coneix com a perill químic a la cuina. L’experta també avisa que les famoses combinacions de substàncies poden acabar sent molt perjudicials. “El que es fa sovint de posar una mica de detergent per al terra amb lleixiu és un error, perquè de la bar­reja s’alliberen productes químics que poden ser molt perjudicials per a la salut”. Una altra pífia freqüent que pot derivar en una intoxicació per la via alimentària és no aclarir (o no fer-ho prou bé) els productes de neteja destinats a eliminar el greix un cop s’han aplicat.

Fer cas sempre del que diuen les etiquetes d’ús –sembla evident però constata sovint que “la gent passa”–, aplicar la dosis correcta i no afegir-ne un rajolí extra pensant en un per si de cas, i apostar per opcions que no requereixin sabó són alguns consells més. Les baietes ecològiques pensades per netejar els vidres i que funcionen exclusivament amb aigua en són exemple. No passa res si no hi ha sabó, tampoc ens interessa. De les finestres no s’han d’eliminar bacteris.

Des d’Andorra Sostenible també aconsellen apostar sempre que es pugui per la química sostenible, més respectuosa amb el medi ambient, i esquivar al màxim els productes tòxics. I alerten de l’ús “indiscriminat” dels termes natural i ecològic per part dels fabricants per actuar com a reclam publicitari: molts no ho són i cal contrastar bé la informació malgrat que no sigui fàcil entendre-la amb tants tecnicismes. I, diuen, podem fer confiança en les ecoetiquetes. “Dues de contrastades i conegudes són Cosmebio i Cosmos”, aconsellen.

ENSABONAR-SE EL COS DE DALT A BAIX ÉS UN ERROR
S’ensabonen el cos de dalt a baix sota la dutxa? Si responen afirmativament estan cometent un error. “No té raó de ser en una persona que es dutxa cada dia, especialment si després no ens apliquem una crema hidratant”, exposa el doctor Barco, que aconsella usar sabons i gels de dutxa “en poca quantitat i només a les zones brutes del cos (aixelles, genitals i peus)”. El motiu: els gels estan creats per eliminar substàncies greixoses i, per tant, eliminen el sèu natural de la pell. “Veiem molts casos d’èczema per pell seca i empitjorament de l’atòpia per un excés d’higiene”, assegura el metge. Per tant, més aigua i menys sabó.




 
Etiquetes
  • #1 Esther
    (02/10/16 15:15)

    Si voley apendre a llegit etiquetes, teniu un llibre desde 2013... Gracies al Día d'Andorra i a tots els que feu posible un Mon millor.... http://elmundodembproyect.blogspot.com.es/2014/09/como-comprar-el-libro-la-paleta-de-las.html?m=1

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477