Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Guerra al plàstic

Hi ha llars on s'ha optat per reduir al màxim els residus que es generen. Els comerços estan poc preparats per donar resposta a la demanda 'eco'.
Laura Cases i Sergio Cucurachi

Laura Cases i Sergio Cucurachi

La Laura i el Sergio fan servir envasos de vidre o llauna per emmagatzemar els aliments.

Fernando Galindo
Meritxell González

Meritxell González

La Meritxell s'abasteix de fruita i verdura en mercats de proximitat o amb pagesos propers a casa seva

Núria Ventura Cardús
Comprar a granel

Comprar a granel

Al Principat són escassos els comerços que venen a granel

Fernando Galindo
Compostatge

Compostatge

Compostatge a l'escola andorrana, fa uns anys

Actualitzada 05/06/2016 a les 07:57
Des de fa uns quants anys la Terra té set continents. El darrer a afegir-se a la família és una illa al nord del Pacífic constituïda exclusivament de plàstic. En aquest punt a mil quilòmetres de Hawaii s'hi acumulen tones i tones de deixalles que els corrents marins agrupen en una muntanya de brossa. Són bosses de plàstic, llaunes, ampolles i tota mena d'embalatges, tot de matèria que també omple els oceans del planeta. Aquesta contaminació és la conseqüència d'un model de consum que sovint es basa en productes d'un sol ús o embolcallats amb plàstics que no es poden reutilitzar de cap manera. Imatges com la de l'anomenada illa de plàstic o la del cubell dels envasos de casa omplint-se a gran velocitat ha fet posar el fre de mà a persones com la Laura Cases i el Sergio Cucurachi, d'Aixirivall.

Han decidit viure generant el mínim de residus possible. Ara comprar a granel forma part del seu dia a dia. Sempre tenen un pot de vidre o una bossa reutilitzable a punt per a poder abastir-se de tot el que els cal sense deixar-ne cap rastre a les escombraries. La farina, els llegums, els fruits secs, les espècies o el te omplen pots i potets als armaris de la cuina. La casa també la tenen plena de testos on fan créixer algunes hortalisses (fan servir els tronxos dels enciams i les pastanagues que consumeixen per plantar-los i fer-ne créixer d'altres) i plantes aromàtiques com el coriandre o el cibulet. Sovint fan el pa a casa i opten per cuinar ells mateixos aliments com les tortillas per fer fajitas (el Sergio és d'origen mexicà) o la crema d'avellanes. També han fet renúncies: el cafè ja no el fan amb la màquina que va amb càpsules individuals, per exemple. "Sí que tot plegat ens suposa més temps de dedicació que si anéssim al supermercat i prou, però ens satisfà fer-ho així", explica la Laura.

Han optat per un model singular i que no sempre és fàcil de seguir. Tot i els mil canvis que ha introduït en el seu dia a dia, la Laura assegura que li agradaria viure sense plàstics, però que "ara mateix és impossible". Els costa perquè els comerços del Principat estan poc preparats per oferir els productes sense cap envàs. A diferència de moltes capitals europees, on cada cop hi ha més opcions de compra lliures d'embalatge, aquí els comerços que venen a pes són escassos. La majoria dels productes de les botigues d'alimentació -siguin grans o petites- van empaquetats. "Veure els croissants industrials que van dins d'una bossa a més d'anar embolcallats individualment és un dels mil exemples que em va fer canviar. Posar una bossa dins d'una bossa em sembla absurd", explica la Ruth Ardiaca, de la Massana. Ella també ha canviat les bosses pels pots de vidre. "Acostumo a portar els pots al cotxe i si haig de comprar alguna cosa, ja els tinc a punt", relata. "A casa som dues persones i abans de fer el canvi es generava una muntanya de plàstics ràpidament. No vull pensar com deu ser en una casa on visquin cinc persones", reflexiona.

A la Ruth també la molesta que sigui difícil comprar la fruita i la verdura sense cap bossa. "A pocs llocs et deixen posar la fruita directament dins del cabàs", detalla. Es troba que en la majoria de supermercats marquen el preu de la fruita o la verdura amb una etiqueta que va enganxada a la bossa que conté l'aliment, en funció del pes escollit. Aquest sistema suposa un entrebanc si es vol evitar la bossa. Amb tot, des de diferents supermercats asseguren que si el client ho vol, pot pesar l'aliment i endur-se'l sense cap bossa o bé utilitzar una sola bossa per diferents varietats. Un inconvenient afegit en el cas de la fruita i verdura arriba si el consumidor, com és el cas de la Laura i el Sergio, les prefereix lliures de químics. "Intentem consumir menjar ecològic, però això moltes vegades comporta que el producte porti un envàs on s'hi detallen aquestes característiques", explica la Laura, que reconeix que és contradictori que unes pomes hagin d'anar en envàs de plàstic (amb els químics que implica) quan justament s'està venent una peça de fruita que es diferencia per haver seguit un procés de producció del tot natural. "Cal separar-ho de la resta de fruita per evitar canvis i que no es venguin pomes tractades per pomes ecològiques", explica Meritxell González, de l'associació de vegans d'Andorra, Vegand. "Hi ha llocs com el Veritas que només tenen fruita ecològica i que, per tant, no calen envasos, però als supermercats que ofereixen les dues opcions, cal un element diferenciador", comenta. I afegeix: "em sembla molt malament perquè el plàstic no és ecològic".

Pebrots amb safata
La Meritxell és vegana, una condició que, per ella, no només comporta evitar d'alimentar-se amb cap producte que sigui d'origen animal, sinó que implica mirar pel medi ambient. "Reduir els embalatges seria magnífic, però costa molt tal com ho tenim organitzat. Ara si vas al supermercat a comprar dos pebrots pot ser que te'ls posin en una safata, embolicada amb un plàstic i dins d'una bossa", comenta. Davant d'això, ella prefereix, sempre que pot, comprar el producte fresc al mercat o cultivar-lo ella mateixa (fins fa poc mantenia un petit hort, però per una qüestió de temps ho ha deixat de fer). Quan s'hi va posar va adonar-se que, a més de ser més bo, li sortia més bé de preu. "Veus que moltes vegades el que pagues és l'embalatge i el transport", subratlla.

Un dels comerços que comparteixen els andorrans que opten per generar el mínim d'envasos és De Bon Gra, on hi ha s'hi distribueixen productes a granel. "Un dels avantatges del granel és que cadascú pot agafar la quantitat que necessita i així els productes no perden les seves propietats", explica la Raquel Moure, una de les responsables de l'establiment. Des que van obrir, ara fa poc més d'un any, han vist com diversa clientela s'ha animat a dur els propis envasos reutilitzables de casa. I Moure assenyala una dada que la sorprèn: "pràcticament tots són dones".

Lleixiu de la cendra
Viure sense envasos es complica en l'àmbit de la neteja i la higiene personal. A Andorra no hi ha comerços que venguin el sabó, el detergent o el xampú a granel. Els que intenten viure sense envasos han de fer malabarismes o resignar-se a comprar els productes convencionals. La Laura i el Sergio han fet pastilles de sabó casolanes (amb oli reciclat, sosa càustica, aigua i, si s'escau, flors o olis essencials, tal com ho feia l'àvia de la Laura) i també lleixiu (reaprofitant les cendres de la llar de foc). La Ruth opta per comprar detergents en envasos de gran format i concentrats, per requerir-ne menys quantitat i que li duri el màxim de temps. La Meritxell fa servir les nous de rentat, sovint fa ella mateixa el sabó i, fins i tot, té a mà un pintallavis de cacau de recepta pròpia, amb karité.

Els casos de la Laura, el Sergio, la Meritxell o la Ruth són puntuals al país. Són més de 71.000 les tones de residus que es van generar a Andorra el 2014 -la darrera dada disponible. I es calcula que cada habitant genera una mica més de 2 kg de deixalles cada dia (un pes superior a la mitjana europea, d'1,5 kg). Javi Gómez, coordinador d'Andorra Sostenible, explica que una de les principals tasques de l'ens és conscienciar per fer abaixar aquestes xifres. "La reducció i reutilització dels residus s'ha vist que és el més interessant a fer pel que fa a la prevenció", explica. I detalla que "una fracció important són els envasos, que no pesen gaire però sí que ocupen molt volum i, a més, tenen un rol generalitzat en la societat actual. Causen una falsa sensació d'asèpsia i comoditat". Per fer-hi front, Gómez recomana petits passos com ara fer la llista de la compra per evitar comprar més del compte, optar pels productes de gran format i evitar els productes d'un sol ús.

Dotze minuts de vida
Una de les dades que assenyala Gómez és que la vida de les bosses de plàstic és d'aproximadament dotze minuts, un període que contrasta amb els tres-cents anys que triga en descompondre's. Per reduir les bosses d'un sol ús, el 2013 se'n va prohibir la distribució. Arran de la mesura (que implica pagar si es vol la bossa), des de diversos supermercats asseguren que s'ha reduït a la meitat l'ús de bosses de la compra de plàstic. "El client s'ha conscienciat i du la pròpia bossa reutilitzable de casa", comenta Judith Santamaria, cap del departament de qualitat del supermercat River. Tant Santamaria com Daniel Martínez, responsable de màrqueting del Centre Comercial Andorra, expliquen que, davant la gestió dels residus, els respectius comerços se centren sobretot en el reciclatge, més que en la reducció. "Els productes envasats que venem ja ens arriben així del fabricant", justifica Martínez.

Grans de sorra
Davant l'escenari actual, el sentiment d'estar aportant tan sols un petit gra de sorra és compartit per tots els testimonis que intenten viure sense generar residus amb qui ha parlat DMG, però també coincideixen que són els petits gests els que poden canviar el futur. "Si ho féssim tots, l'impacte podria ser molt gran", afirma la Laura Cases, que recorda que fa uns quants anys els que es dedicaven a separar els residus eren pocs i ara ja és una pràctica habitual en la majoria de la població. Vist en la perspectiva dels darrers anys, el reciclatge va pel bon camí. Caldrà veure si la reducció i la reutilització amb què prediquen també acaben prenent el protagonisme que el planeta es mereix.

UNA SOLUCIÓ PER A LES RESTES ORGÀNIQUES
​La recollida selectiva de la matèria orgànica –la més pesant que genera cada ciutadà (suposa un 40% del total)– no està instaurada al Principat. A diferència dels estats veïns, on és obligatori a les poblacions grans, aquí no hi ha previstos els contenidors per a aquest tipus de residu. Així doncs, l’habitual és que les restes del menjar i de la cuina (peles de fruita i verdura, deixalles de carn i peix, tovallons de paper, etc.) s’acabin llançant al contenidor del rebuig, sense que se’n tregui cap profit. Tot i així, Govern té la qüestió a la llista de tasques pendents. El pla nacional de residus per al període 2012-2016 inclou com a objectiu que es faci la recollida del 5% de la matèria orgànica que es genera al país, però encara no s’hi ha arribat. Sí que s’han fet proves pilot. Per exemple, des de principi d’any al Pas de la Casa cada dia es recullen uns setanta quilos de matèria orgànica (el 0,2% de la que es genera al país) a través d’una planta de tractament d’aquests residus, on vuit productors alimenten la màquina. Una altra de les proves que va posar en marxa l’administració va ser la introducció del compostatge a unes quantes llars particulars, ara fa uns anys. El coordinador d’Andorra Sostenible, Javi Gómez, opina que seria interessant que es pogués recollir l’orgànic, però creu que hauria de ser un canvi “progressiu que s’hauria de fer consolidant cada pas” perquè, segons ell, “no pot ser que començar a separar-la vagi en detriment d’altres recollides que ara estan en procés de consolidació”. 

Qui gestiona aquesta fracció pel seu compte és la parella formada per la Laura Gómez i el Sergio Cucurachi. A més de tenir  dos gossos i dos gats que acaben amb una part de les restes de menjar (sobretot les de carn), fan compostatge. El procediment consisteix a tallar la matèria orgànica ben petita, posar-la en un gran recipient, afegir-hi terra i mullar-ho. Per accelerar-ho ells hi afegeixen cucs de terra. La barreja es converteix en terra fèrtil per a les plantes al cap d’uns sis a vuit mesos. “I no fa cap mena de mala olor ni fa que hi hagi cap tipus d'insecte”, assegura la Laura. En el cas de la Meritxell González, de Vegand, que viu propera a cases de pagès on tenen bestiar, la fracció orgànica té una sortida més fàcil i ràpida.
 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477