Elecció imprevista

No ho oblidaré mai!” Així de contundent es mostra la Manela Crespo quan se li pregunta per la seva elecció com a pubilla d’Escaldes-Engordany. L’any 1971 la Unió Pro-Turisme va anunciar que durant un ball popular es triaria la representant de la parròquia. La crida entre les noies escaldenques no va tenir gaire èxit. Tan sols hi va haver tres candidates, així que els organitzadors van optar perquè totes les noies presents al ball fossin voluntàries. “Jo hi havia anat per l’expectativa, per veure què passava. I llavors ens van demanar que ens presentéssim. Érem una vintena. Ens van donar un número i a desfilar per l’escenari”, explica la Manela, encara, entre rialles i remarcant que “jo tenia molta vergonya! Ni m’havia passat pel cap de presentar-m’hi”.

I l’elecció va quedar en mans del públic. Van ser ells els que van votar entre la vintena de joves que havien aconseguit reunir. “Al final vam ser tres que vam quedar empatades i vam decidir la guanyadora a sorts. I em va tocar a mi!” Així, sense saber com, havia passat de balladora, una més entre el públic, a convertir-se en la primera pubilla de la par­ròquia. I el més curiós: “Les altres dues candidates que van quedar amb mi eren de les poques que s’hi havien presentat voluntà­riament.”

La Manela assegura que “per res del món m’esperava sortir ni que em votessin, però va acceptar el repte. “A la primera cinta que ens van donar, on posava que érem la pubilla i les dames d’honor, les lletres eren fetes amb paper retallat i enganxat”, recorda divertida, afegint que “després ja ens en van donar una altra de ben feta”. La seva proclamació va comportar, fins i tot, un passeig amb un descapotable per la par­ròquia.

Durant un any va ostentar el càrrec “i sobretot anàvem als actes protocol·laris. El comú ens convidava, érem com una institució més”. I l’altre gran moment de protagonisme es vivia durant la festa major. “Quan fèiem el dia del turista ens posàvem a la plaça del Roc Blanc i paràvem els visitants per donar-los una flor”, explica.

La Manela va ser pionera en el que al cap dels anys ha acabat sent una tradició més de la parròquia. En aquell moment la festa es va fer a imatge de les que es feien a Catalunya i la relació amb el pubillatge català s’ha mantingut. De fet, l’any 2011 Escaldes va ser la seu de l’acte de proclamació de la pubilla i l’hereu de Catalunya. L’acte escaldenc també ha anat evolucionant. L’any 1995 es va introduir l’elecció de la pubilleta (la primera escollida va ser Sandra Ribolleda) amb l’objectiu d’aconseguir més quòrum per al certamen. Justament uns anys abans, el 1991, es va decidir que el càrrec es renovava cada any, fins al 2012, que davant les dificultats per trobar candidats es va optar perquè durant tres anys els escollits fossin els mateixos.

L’any 2004 Eduard Àlvarez, un jove de la parròquia, va escriure una carta a la Unió Pro-Turisme proposant que es pogués fer l’elecció d’un hereu. La proposta va tirar endavant i hi va haver tres candidats. Amb tot, va ser el mateix Àlvarez l’escollit. Per últim, a partir del 2012 també es va començar a designar un hereuet. 46 anys després, doncs, la tradició continua. El passat 1 d’abril Jessica del Pozo va ser escollida pubilla, Irene de Nuzzo, pubilleta, i Adrià Llobet, hereuet. Amb tot, “costa que la gent s’hi presenti”.