Petit però resistent
Marc Forné. La fidelitat de l’excap de Govern a l’Smart és absoluta. N’ha tingut tres i encara repetiria si convingués. Pràctic per aparcar i del tot resistent, els prefereix descapotables. Ara, l’ànima la té de motorista.
Va optar pel model descapotable per gaudir-lo al màxim.
Si veuen passar un Smart descapotable entre la capital i la Massana tenen molts números d’estar-se creuant amb un excap de Govern. Molts ja coneixen la devoció de Marc Forné per aquest model petit i resistent perquè, de fet, és tota una icona al voltant de l’home que va conduir el Principat durant deu anys i mig. El model que pilota ara, un Fortwo Brabus, té uns 15 anys i no el canviaria per a res que no dugués el mateix ADN. En total ha tingut tres Smart i tots ells l’han acompanyat en visites, actes, inauguracions, reunions i tota la resta de compromisos que l’encarregat d’un executiu –i advocat– pot arribar a tenir. “Aparcava més fàcilment que els altres”, assegura. I és que si es tractava de moure’s per dins les fronteres del Principat poc en volia sentir a parlar de cotxe oficial i protocols. “Als altres llocs on anava era ben diferent. Només a Barcelona, amb el Maragall, ja dúiem dos cotxes darrere. I Nova York et deixava astorat. El primer que fan quan arribes és oferir-te un cotxe per a tu, un per la dona, un [Ford] Bronco amb metralletes davant i un darrere, i encara algun cotxe de policia”, rememora. “Allò és un altre món”, assevera.
El petit vehicle no és pas l’únic model que ha menat Forné. El primer de quatre rodes que va tenir entre mans, un mític Seat 133, es podria dir que gairebé li va caure del cel. “Amb la parella que tenia llavors ens va tocar en el primer bingo que es va fer a Andorra, a l’antic hotel Mirador”, assegura. Al cap de poc va optar per tot terrenys. Per les seves mans hi ha passat un Volkswagen Jeep Cube i diversos Range Rover. Ara té al garatge un Lexus, que reserva per als viatges llargs.
Però tornem a l’Smart. Per què un cotxe tan petit? Doncs perquè Forné és essencialment un motorista i quan va haver d’aparcar la moto, el més semblant que va trobar per anar amunt i avall i aparcar fàcilment era un cotxe així de petit. La BMW la va deixar després que el germà patís un accident greu. Abans, tant la dona com els ministres del seu Govern ja li aconsellaven que ho fes. Ara, tot i que aparcada, conserva la primera moto Honda 750 que va entrar a Andorra. La va tenir un any, se la va vendre i al cap de vint anys la va recuperar. “I vaig haver de comprar-ne una d’igual perquè calia substituir peces de l’autèntica”, explica. Tot i els arranjaments, segur que conserva l’essència original, igual que el conductor de l’Smart preserva l’ànima de motorista allà on va.
AMB PINTA DE CONTRABANDISTA
Un vespre d’agost l’excap de Govern va anar a “tirar quatre boles” al golf d’Aravell. Hi va anar amb el Range Rover, un vehicle insígnia dels contrabandistes. A la duana un jove guàrdia civil no el va reconèixer pas en demanar-li si duia tabac o alcohol. Es devia enrojolar força en saber que davant tenia tota una autoritat.