Amb un optimisme desbordant

Pocs joves de 19 anys tenen les idees tan clares i un optimisme tan desbordant com l’Eurico Barros, canillenc i estudiant del bàtxelor en administració d’empreses a la Universitat d’Andorra. Quan fa pocs mesos que ha començat el segon curs de la carrera ja frisa per crear una associació d’emprenedors andorrans. Té ganes que els joves del país que vulguin desenvolupar idees de negoci tinguin un espai on assessorar-se, formar-se i compartir els projectes. La idea se li va instal·lar al cap fa tot just unes quantes setmanes, després de viure dues experiències reveladores. A través de la universitat va assistir a dues trobades d’emprenedors joves d’arreu del món. Una a Santiago de Compostel·la i l’altra a Cartagena d’Índies, a Colòmbia. A més de conèixer altres nois i noies amb ganes de fer créixer una empresa, va poder anar a xerrades de personatges únics. Una de les trobades va ser amb Felip VI, rei d’Espanya. “Com que ell té contactes amb els principals líders del món li vam demanar que ens ajudi. Volem que els emprenedors joves ho tinguin més fàcil”, explica. Ara –i després d’haver recuperat els exàmens i treballs que es va perdre– només pensa a donar utilitat a tot el que va aprendre durant l’experiència a l’altra banda de l’Atlàntic. Ja ha fet uns quants contactes amb Govern i s’ha informat de totes les opcions que tenen els joves del país que volen emprendre. D’entrada, té clar que vol presentar un projecte propi al Taller d’Emprenedors. Quin? Encara no es pot explicar del tot, però sí que avança que té a veure amb fer viable un consum més sostenible amb el medi ambient. I és que té una màxima clara: “Ser emprenedor no és només fer diners. Més que res és poder desenvolupar una idea i fer que la societat vagi millorant.”

I encara una altra idea plena d’entusiasme: sigui amb l’associació o els projectes propis, vol ajudar el país. “Vull que la gent desenvolupi les idees aquí i no pas a fora”, comenta. I hi afegeix: “De vegades aquí les mentalitats són tancades i costa que els joves no marxin a un altre lloc a fer car­rera.” L’Eurico reconeix que n’hi ha pocs de la seva espècie. “Tinc companys que em diuen que els motivo però que quan miren la realitat ho veuen tot més negre.” Però ell reflexiona: “Som nosaltres que l’hem de canviar. Si des del principi ja ets negatiu no arribaràs enlloc.”