Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
L'hora dels millennials

Cuit a foc lent

El director de cinema, Àlvaro Rodríguez, acaba d'anunciar que el seu curtmetratge 'Wolves' competirà al festival de cinema fantàstic de Sitges
Álvaro Rodríguez

Cuit a foc lent

Álvaro Rodríguez

Xavier Pujol
Actualitzada 16/09/2016 a les 20:19
El seu posat humil ho dissimula, però s’està fent lloc al món del cinema a passos de gegant. El seu darrer curtmetratge, Wolves, competeix aquest octubre al festival de Sitges, el certamen més important del gènere fantàstic que hi ha. Arribar-hi era un dels somnis que tenia al cap quan es va posar a esbossar el film, però no s’imaginava ni de lluny que acabaria passant. El dia que va fer néixer la història poc s’esperava la trajectòria que tindria. Era a classe, a l’escola de cinema Bande à Part de Barcelona. Allà hi va néixer un primer guió de tres pàgines que més endavant va créixer quan va morir el seu pare, arran d’algunes disputes amb certes persones. “No t’ho esperes, però hi ha gent que va per l’esquena i et pot acabar fent mal”, explica. I més enllà dels elements històrics al voltant de la Segona Guerra Mundial, la cinta explica aquesta por de l’autor: “Temo trobar-me amb gent que no sé per on em pot sortir”.

Sense saber-ho ni ell mateix, el salt d’aquest encampadà de 25 anys al món del cinema és cuit a foc lent. Quan era petit va voler ser paleontòleg després de veure Juràssic Park. Més endavant va voler ser arqueòleg després de veure Indiana Jones. Gladiador i Salvar al soldado Ryan el van dur a voler ser historiador. Que el que volia de veritat era explicar històries com aquelles no ho va saber segur fins més tard. “Ja venia d’haver vist moltíssimes pel·lícules tota la vida, però el primer dia de classe de cinema se’m va obrir un món”, recorda. No sap dir on serà d’aquí a deu anys. Ni cinc. Sap que li agradaria fer una pel·lícula en el futur, però prefereix anar pas a pas. Tampoc sap quin serà el millor lloc per desenvolupar la seva carrera. “Fa un temps tenia clar que havia de ser a Barcelona, però últimament m’estic plantejant tornar a Andorra”, diu. S’haurà de veure com va encaixant en un món tan màgic però que alhora és del tot competitiu. De fet, a l’escola mateix ja va comprovar la cruesa del sector. “Si a classe ja hi havia una certa rivalitat, no em vull imaginar els cops de colze que hi ha a Hollywood o a la indústria d’aquí mateix, a Europa”. El que sí que té clar és que la indústria s’ha de reinventar. “No es pot continuar enganyant el públic amb films de superherois que no aporten res de nou”.

D’acord amb el seu posat humil, descarta completament poder guanyar a Sitges. Amb tot, caldrà esperar el veredicte del jurat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477