Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Amb cara i ulls

El 'conejo' a Ordino

Un perfil de Javier Saviola, qui col·labora en l’àmbit tècnic a l’FC Ordino
Javier Saviola

El 'conejo' a Ordino

Javier Saviola

Actualitzada 09/01/2017 a les 07:34
Ha protagonitzat, sense dubte, una de les notícies de l’àmbit esportiu andorrà del 2016. Si més no, per la sorpresa i l’expectativa que va generar al seu dia: Javier Saviola, un dels grans del futbol argentí, recalava al país fa poc més d’un parell de mesos i es proposava per col·laborar en l’àmbit tècnic a l’FC Ordino. De l’estrellat, al centre del Pirineu, aquest ha estat el camí que ha volgut traçar. I si volia fer-ho desapercebut, no va tenir gaire sort en el seu pla, perquè la notícia va saltar del Principat a mig món quan la premsa d’arreu es va voler fer ressò del seu nou pla de vida. I per què s’ha volgut establir precisament al Principat? El seu entorn andorrà assegura que la recerca d’una vida amb una altra qualitat de vida i, sobretot, tranquil·la i allunyada dels focus amb la dona i els fills va ser el principal argument, tot i que ningú esmenta la qüestió fiscal. “Està molt a gust aquí i va viatjant força, anant i venint”, assenyalen des del cercle proper. Aquestes festes, per exemple, les està vivint a la seva Argentina natal, lluny del fred d’aquí i amb les tradicions d’allà. I com és el seu dia a dia aquí? Força tranquil i familiar, com el seu caràcter. Els companys que el tracten a l’Ordino de futbol el defineixen com un company “obert i que es fa amb tothom”, una imatge un xic diferent de la que mostrava davant la premsa quan sovintejava l’esfera pública: els mitjans de l’època el dibuixaven com un esportista tímid i sense massa ganes de fer soroll. Amb tot, passejar al seu costat per aquestes contrades de vegades en genera força, de soroll, perquè no passa inadvertit per als amants del futbol (no és pas dels que es passeja pertot arreu amb la gorra incrustada al cap). Sovint l’aturen i li demanen fer-s’hi selfies i fotos plegats i mai té un no per a ningú. El conejo, tal com se’l coneix des de fa anys, després que Germán el Mono Burgos així el bategés. Expliquen que el renom va sorgir durant un entrenament, quan tots dos eren al River Plate, l’equip amb què Saviola va fer més fortuna en una carrera esportiva plena d’alts i baixos, quan el menut Saviola (menut pels seus 168 centímetres d’alçada) va aparèixer com si res i li va prendre la pilota. I va ser llavors que el Mono li va etzibar un “¿Vos de dónde saliste? ¡Sos como un conejo!” Nascut un 11 de desembre del 81 a Buenos Aires, de jovenet va combinar els estudis, que cursava als matins a l’institut River Plate, amb el futbol a les tardes i a què va dedicar tota la joventut sencera. Ben aviat, de fet, va haver de dur una vida més pròpia d’adult que d’adolescent: amb setze anys ja competia a la primera línia del futbol argentí –diuen els cronistes dels rotatius argentins que el primer cop que va plorar pel futbol va ser quan va veure el seu nom entre la llista de convocats per jugar a primera– i va aconseguir un palmarès amb el seu país que el va situar al nivell dels reis. O Déus, tractant-se d’Argentina. Entre molts gols memorables, se li recorda especialment el que va donar la victòria a l’albiceleste al mundial Sub-20 de l’any 2001. Amb només dinou anys ja creuava el charco per aterrar a l’FC Barcelona, on va protagonitzar al seu moment el fitxatge més car de la història del club. 4.400 milions de pessetes (36 milions d’euros ni més ni menys) per a un jugador que no va acabar de donar els resultats que s’esperava. L’afició blaugrana encara el recorda com el crac que no va ser. I d’aquella primera experiència a Catalunya en va començar un llarg peregrinatge de més d’una dècada per un grapat de clubs europeus fins que aquest any va decidir-se a penjar les botes com a jugador. A l’Ordino, expliquen els seus col·laboradors d’aquí, hi va arribar com una d’aquelles caramboles de la vida. Algú que coneix algú que té amics comuns... i tot va rutllar perquè ell mateix s’oferís a ajudar l’staff de la vall del nord, on actualment fa de col·laborador extern. Tot i que avui ja no competeixi en l’alt nivell, no ha deixat de cuidar-se. Surt a córrer quan pot i és amant del bon menjar. Asseguren que d’esquiar, però, no en sap. Potser ara que és aquí i que ja no ha de patir tant perquè una lesió li esguerri la temporada s’animi a provar-ho.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477