Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Converses de terrassa

“Em demanen batejos per Facebook”

Toni Elvira. 45 anys, 25 dels quals els ha passat com a mossèn. Nascut i criat a Tremp, ha viscut la fe des de l’adolescència. Des del 2012 és al capdavant de l’església de Santa Eulàlia
Toni Elvira demanana un cafè amb gel per acompanyar la conversa.

Toni Elvira

Toni Elvira demanana un cafè amb gel per acompanyar la conversa.

Actualitzada 08/08/2016 a les 10:25
Fa quatre anys que és al capdavant de l’església d’Encamp. Explica com una persona dedicada a la fe passa els estius.

Quatre anys al país. Li han passat ràpid?
Molt! Les activitats de cada dia tenen un ritme que acabes pensant: “Quatre anys, ja?”

Com passa els estius?
La parròquia no es pot tancar mai, com fa un comerç, perquè hem d’atendre les necessitats que hi pugui haver. Estic aquí, però si puc marxo uns dies, que també és interessant conèixer món. Llavors, busquem algun mossèn que estigui pendent.

Té plans per a aquest estiu?
M’agradaria fer uns dies a l’agost, però ja ho veuré. S’han de lligar moltes coses, com el mossèn que pugui venir, tot i que ara hi ha menys activitat.

Com recorda els estius de la infantesa?
Recordo uns estius macos. Sense fer res extraordinari, perquè a casa no ens ho podíem permetre, però sempre anàvem uns dies a la platja, a Salou. També recordo ser molt temps a casa, amb els amics, anar en bicicleta, a la piscina i al llac quan era més gran. Amb més edat ja m’implicava en més coses fent algun treballet i guanyava una gratificació, així aprenia a valorar el que valien les coses.

Ja sabia que es volia dedicar a l’església en aquella època?
No, de fet, sempre ho he dit, que per a mi anar a missa era una mica avorrit perquè no entenia res.

Com va canviar tot?
No va ser d’un dia a l’altre, va ser un procés llarg. La mare em deia que era important cuidar la fe, llavors vaig demanar al mossèn si podia fer d’escolà. El fet de moure’m dins la celebració em va portar pel camí.

Abans de decidir-ho, tenia una vida esbojarrada?
No ho considero així. Era més aviat un noi del poble. Feia alguna entremaliadura de tant en tant, com corresponia a l’edat, però res que diguessis: ‘Ens hem passat!’

Va arribar a tenir parella?
No. Vaig entrar al seminari quan tenia uns 14 anys i en aquella època ningú sortia amb ningú, a diferència d’ara.

Té fama de ser modern.
M’agrada poder estar al dia. Hem de ser on la gent es troba.

És curiós que una parròquia tingui un compte de Facebook.
Ben utilitzades, les xarxes t’ajuden molt. Fins i tot, em demanen batejos per Facebook. La gent s’estranya que la parròquia tingui un compte, però és una bona manera de contactar amb gent.

Què li queda per fer?
Penso que no és fer moltes més coses, sinó més aviat fer més bé les del dia a dia.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477