Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Aquesta setmana

Cavalls en altitud

Ara només hi ha una hípica al país que tot l'any ofereix opcions de lleure. La producció de carn equina assegura la supervivència
Un grup de joves fa un taller al Club Hípic l'Aldosa durant les colònies d'estiu.

Un grup de joves fa un taller al Club Hípic l'Aldosa durant les colònies d'estiu.

Un grup de joves fa un taller al Club Hípic l'Aldosa durant les colònies d'estiu.

Núria Ventura Cardús
Gilles Prouheze, responsable del Club Hípic l'Aldosa

Gilles Prouheze, responsable del Club Hípic l'Aldosa

Gilles Prouheze, responsable del Club Hípic l'Aldosa

Núria Ventura Cardús
Un dels joves de l'Aula Taller durant una sessió d'equinoteràpia.

Hipoteràpia

Un dels joves de l'Aula Taller durant una sessió d'equinoteràpia.

Anna Aixàs
Actualitzada 03/08/2016 a les 10:49
Per desplaçar-se, per transportar, per treballar la terra i per menjar. Des de temps immemorials, el cavall ha estat un dels més fidels col·laboradors que l’home ha obtingut de la naturalesa i ha tingut un paper clau en el seu desenvolupament. Avui segueix sent així, però una faceta en concret ha pres especial importància. El cavall per a l'oci s'ha convertit en un dels principals usos que té l'animal, a banda de la producció de carn. Andorra, com a zona de turisme de muntanya i rural, no n'és excepció. Rutes amb cavall, sessions d'equitació, colònies de nens amb equins o la competició de doma i salt són algunes de les opcions que es practiquen. L'activitat existeix malgrat les dures condicions climatològiques de l'hivern pirinenc. Per aquest motiu, només hi ha un espai que pot mantenir-los durant tot l'any, el Club Hípic l'Aldosa. D'altres hípiques han anat desapareixent els darrers anys. Les baixes temperatures i el gel de l'hivern, a més de l'alt cost de manteniment que suposen han estat crucials (mengen aproximadament 20 quilograms d'herba al dia i a l'hivern se'ls ha de subministrar perquè la pastura no és possible). També n'hi ha que han optat per una solució intermèdia: a la quadra de l'Hotel Nòrdic de Canillo mantenen tretze cavalls només a l'estiu, quan és viable fer rutes pel turisme.

Així, doncs, com passen l'hivern a l'Aldosa? Allà hi ha uns setanta exemplars que hi romanen tant a l'estiu com a l'hivern i les activitats que s'hi poden practicar són variades. És quan les temperatures són altes quan hi ha més moviment, però al llarg de tot l'any els animals es mantenen actius, sobretot amb les sessions d'equitació, tant per a infants com adults. Quan el termòmetre va avall, les sortides per pasturar queden més limitades, ja que generalment els cavalls han de dormir a la quadra. El terra glaçat no és un terreny pràctic per aquests mamífers -tot i que sí que poden desplaçar-se fàcilment per la neu.

La Marian Van de Wall és una de les persones més apassionades pel món equí que hi ha al país. Amb el seu poltre, el Jazz, s'hi passa tantes hores com pot. Aquest animal fa al voltant d'un any que el té i ja ha aconseguit domar-lo per poder-lo muntar i fer sortides i excursions. Com a gran amant de l'equitació que és, abasta també l'àmbit de la competició i participa en proves de salt i fa de jutge en la modalitat de doma. La mestressa del Jazz és una de les persones que té el cavall en pupil·latge al Club Hípic l'Aldosa. Reconeix que no és una fórmula econòmica de viure l'afecció, perquè sovint hi ha despeses extres, però assegura que la compensa. "Per mi és més que una afició. La relació que s'estableix amb l'animal és molt intensa", comenta. I explica: "Quan vivia a Holanda ja muntava, però allà la relació no és tan propera. Aquí vaig descobrir que el cavall pot arribar a fer-te cas només amb la veu". L'enorme confiança que se sol establir entre el genet i el cavall que ha de voltar per Andorra té a veure amb el terreny abrupta. "A Holanda tot és pla, però aquí els camins són més estrets i més drets. Tu has de confiar més en el cavall i el cavall ha de confiar més en tu", descriu.

A banda del pupil·latge, una part dels cavalls de l'Aldosa són propis de l'hípica i serveixen per a les activitats d'estiu com ara les colònies que aquests dies tenen la màxima efervescència. Una de les ofertes estrella és l'excursió en cavall nocturna que inclou un bivac amb la canalla, que marxa a la tarda i torna el matí següent. "L'estiu és el moment per treballar el màxim amb el turisme i que entrin diners. La resta de l'any és més sacrificat", explica Gilles Prouheze, propietari de l'hípica. Sovint també és ell el guia que s'encarrega de fer les sortides amb els turistes pel Parc Natural del Comapedrosa. És una altra de les activitats exitoses de la primavera i l'estiu, que ofereix conjuntament amb l'oficina de turisme de la Massana.

Gilles Prouheze fa prop de trenta anys que porta les regnes de l'hípica. D'origen francès, quan va arribar a Andorra va començar a treballar amb cavalls a Encamp. De seguida va buscar finançament per poder muntar el seu propi espai. Reconeix que el principi no va ser fàcil i que va haver de combinar el projecte propi amb la feina de cambrer. Avui hi continua dedicat amb cos i ànima. Assegura que les seves jornades són de tretze o catorze hores. "Comencem cap a les 9, anant a buscar els cavalls que pasturen als diferents camps per on els tinc repartits a les nits, durant el bon temps. Mirem que estiguin tots bé i els preparem per a les activitats del dia. Sempre sorgeixen imprevistos com ara que un es desferra, l'altre es fa mal amb una branca, etc.", comenta. I assevera: "Avui fa dies que no poso el cul sobre d'un cavall per gaudir-ne pel meu compte".

Millorar la carn
Els cavalls especialitzats per al lleure no són els únics que hi ha al país. De fet, són una petita part. El gruix més important són els exemplars salvatges, dedicats a la producció de carn, un sector que ha canviat els darrers anys. Un dels motius és la inclusió de la carn de cavall sota el segell Carn de Qualitat.

Poltrand és una de les empreses que s'ha sumat a l'embranzida. Fa una mica més d'un any que existeix i és la fusió de dues explotacions, Casa Fitjat i Can Cametes. Tenen 40 eugues i l’any passat van acabar produint 23 poltres. El procediemnt que han de seguir per obtenir el segell comença amb la cria del pollí, que mama de la mare i que pastura fins els set o vuit mesos (en camps o a l’alta muntanya, en funció de l’època de l’any). Després se sotmeten a tres mesos d’engreix i després, a l’escorxador.

“El segella ha fet que la venda d’aquest producte, tant de l’animal engreixat com de la carn final, es faci a un preu de mercat digne”, assegura el director d’Agricultura, Landry Riba. Malgrat que la xifra d’eugues dedicades a la producció ha disminut els darrers mesos (el 2014 se’n comptabilitzaven 658 i el 2015, 515), Riba no ho veu pas amb preocupació perquè és conseqüència del tancament d’una sola explotació i no pas una tendència general.

La carn de cavall viu en una dicotomia pel que fa al consum. D'una banda, un dels frens que té la producció d'aquesta carn és que culturalment no és acceptada per molta gent perquè sovint el cavall és vist com un animal de companyia o domèstic. D'altra banda, un dels motors és que és vista com una opció més saludable que d'altres carns. "Aporta molt ferro, té més omega 3 i menys greixos saturats que la carn de vedella", assenyala Sílvia Cava, gerent de Poltrand.

Davant dels que veuen el consum de carn de cavall com una atrocitat, un dels arguments d'aquells que el defensen és que aquest tipus de producció és l'única via de supervivència d'algunes races més pesades, que no es fan servir per a l'equitació. Són espècies que podrien servir per al treball "però com que aquests han estat substituïts per les màquines, la producció de carn és l'única manera que hi hagi algú disposat a mantenir-los", indica Cava.

Des de l'Aldosa, Gilles Prouheze també reivindica la producció de carn. “Sort que tenim aquests animals encara a la muntanya. En menjar l’herba netegen i limiten el risc d’allau, participen a l’abonament dels terrenys i afavoreixen la biodiversitat”, assenyala. A més, també subratlla que “és la solució que tenim per salvar-los”. Explica que la disminució del consum de carn de cavall a França va comportar, a mitjan segle passat, la pèrdua de diferents races pesades. “N’hi havia 21 i ara només en queden 7. Han desaparegut races molt adaptades a cada territori”, diu. Alhora, veu amb bons ulls que s’inteni recuperar el cavalls per a treballar el camp. “Al sud de França, cada dia més hi ha gent que es dedica a treure les males herbes a les vinyes amb el cavall, enlloc del tractor. L’animal no aixafa l’arrel i no malmet la terra perquè només trepitja el centre de les fileres de plantes”, explica.

TERÀPIA EQUINA: MÉS ENLLÀ DEL LLEURE
H​i ha moments en què l’oci amb cavalls queda aparcat i aquests animals es converteixen en una eina terapèutica. S’utilitzen per a tractar diferents alteracions, tant físiques com mentals. A Andorra es fa servir amb els joves de l’Aula Taller, un recurs pedagògic de Govern per formar alumnes amb problemes per seguir el currículum escolar. Anna Aixàs, psicòloga, fa sessions setmanals d’equinoteràpia amb alguns d’aquests joves que encara no tenen els 16 anys i que les escoles corrents no assumeixen. “A nivell conductual no acaben de controlar els seus impulsos o, al contrari, són més aviat parats, amb l’autoestima molt baixa”, explica Aixàs. L’objectiu del treball amb cavalls és que els joves aprenguin a fer-se escoltar i a comunicar-se i que, finalment, prenguin cosciència de la repercussió que té la seva conducta.

Un dels casos complicats que ha tractat l’Anna recentment és el d’un jove que se li va morir la mare fa poc temps. “Arran d’aquesta situació, estava molt tancat a nivell emocional. No empatitzava amb ningú. Amb el cavall, una de les coses que vam fer és que s’hi vinculés emocionalment, fent-li abaraçades i carícies. Els cavalls, en aquest sentit, són molt agraits i de seguida l’anava a buscar. La meva feina era que s’adonés que era important per algú. Al principi va costar, però va acabar que, sense corda, el cavall anava per la pista darrere d’ell, perquè l’animal hi confiava. Tot això va ser un treball emocional molt important pel jove”, relata la psicòloga.

Aixàs també explica que és complicat que la feina que es fa amb els cavalls es noti de manera immediata a l’exterior de l’hípica perquè els joves de l’Aula Taller només fan sessions setmanals durant tres mesos. Així, la feina a l’Aldosa acaba sent un granet de sorra dins del tractament que reben els joves. “Dins de les sessions es veu força ràpid el resultat. Potser no és immediat, però al cap de poques sessions, ja es nota. Ara, d’aquí a que ells ho puguin traslladar a la seva vida, és més complicat. Que canviïn la reacció que tenen quan són a una discoteca i algú els mira malament, és molt més llarg”, assenyala. Amb tot, explica que sovint és al cap dels anys que s’acaba notant la feina feta amb els joves.

Les sessions amb cavalls comencen amb la preparació del cavall. El jove l’ha d’anar a buscar a la quadra, treure’l i raspatllar-lo. “Aquest primer procés l’ajuda a connectar-hi i també és un primer repte perquè al principi l’animal es posa nerviós”, assenyala Aixàs. Aleshores es fan uns quants exercicis de doma bàsics des de terra per treballar la comunicació. Ells han de controlar el moviment i la velocitat, amb la corda o amb la veu. Una de les estratègies és enregistrar el joves amb vídeo perquè es puguin veure interactuant amb els cavalls i, així, millorar. “De vegades hi ha joves que quan comencen tenen una postura molt encongida i una veu molt fluixa i el cavall no els fa cas. Quan veuen que canviant el to de veu el cavall ja es mou, se n’adonen que s’han fet escoltar”, comenta.

Aixàs remarca que per fer teràpia efectiva amb cavalls és necessari d’aplicar les tècniques adequades. “De vegades la gent es pensa que passar una estona amb el cavall ja és terapèutic, i no. L’animal és un element motivador per la teràpia”, indica.

Vincle sense etiquetes i contra la frustració
Un dels avantatges de la teràpia amb cavalls és que es un animal que no és susceptible de tenir prejudicis amb els joves de l’Aula Taller. En la relació amb l’equí no hi ha etiquetes, conjuntura amb què sovint no compten. “Sempre han estat el noi estrany de la classe, però amb l’animal són lliures d’això”, explica Anna Aixàs, psicòloga. Aquesta circumstància ajuda a treballar la gestió de la frustració durant les sessions. “Si el cavall no fa el que li demanem és perquè no li estic demanant bé. I no hi ha cap altre motiu”, comenta. Així, els joves amb el cavall fan el raonament que no és l’animal que l’estigui vacilant sinó que és ell que no s’hi està comunicant de manera correcta. “Costa, però funciona”, valora.
 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477