Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Nacho Gascón

“Fem el festival des d'una òptica humil però ambiciosa”

Nacho Gascón dirigeix el concurs de solistes.

“Fem el festival des d'una òptica humil però ambiciosa”

Nacho Gascón dirigeix el concurs de solistes.

PEP AGUARELES
Actualitzada 21/04/2017 a les 10:31
El saxofonista alacantí Nacho Gascón està implicat en el Sax Fest des de la primera edició. Company de files musicals d’Efrem Roca, cara més visible de l’organització, hi va tocar en anys anteriors, i és el director del concurs internacional.

Com va el concurs?
Potser no hi ha tanta participació, però sí molt nivell i molta diversitat de procedències. En canvi, ha augmentat l’assistència a les activitats pedagògiques.

Quin és el perfil?
El d’una persona que acaba la carrera, o fa poc que l’ha acabat i està buscant el seu nínxol. El concurs els ajuda a trobar una motivació extra, un plus a l’hora de buscar una feina, de tenir una experiència que afegir. Guanyar aquest concurs realment vesteix el currículum, perquè de concursos com aquests, on es toca amb orquestra, n’hi ha pocs.

Com ha vist créixer el Sax Fest?
No teníem cap expectativa el primer any, de fet. Vam venir amb saxos de l’Esmuc, on jo treballo, i després vam pensar de fer el concurs. Tot des d’una òptica humil i familiar, però al temps ambiciosa, amb la idea de portar gent de renom, professorat i solistes. Hem crescut a poc a poc, fins assolir el que fem ara, una setmana molt reconeguda en l’àmbit mundial.

És complicat el món del saxo, per ser professional?
Molt. Molt. És un instrument molt modern, amb poca producció clàssica, i per tant l’opció d’una feina estable en una orquestra ja no hi és. Per això hem de ser molt creatius.

Va tocar amb John Williams.
Sí. Va ser una gran experiència, espectacular, tocant amb una gran orquestra, a Hollywood, amb ell dirigint l’orquestra mentre es projectava Star Wars. Tres dies de sold out.

Rostropòvitx.
Sí, amb ell vam fer una gira de dos mesos, amb Romeo i Julieta en un espectacle del Ballet Nacional de Lituània, i ell dirigint. Al final acabàvem tots plorant, emocionats.

I al cine.
Però no gaire, no gaire. En títols poc coneguts i algun de més, com Loco a domicilio, de Jim Carrey [i riu].
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477