La xarxa de museus nacionals sols disposa de 100.000 euros d'inversió

Deixant de banda el projecte bandera de la legislatura en l’àmbit cultural, l’obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra que s’endurà quasi un milió d’euros del pressupost del 2017, la resta de la xarxa museística nacional segueix clarament estancada –previsiblement en espera del pla estratègic 2023 anunciat per la ministra Olga Gelabert–. Si més no, és el que sembla deduir-se dels números previstos per a l’any vinent: la partida d’inversió en museus a penes supera els 100.000 euros. És a dir, un magre 10 per cent a grosso modo de la quantitat total destinada a l’àrea de Museus, que ascendeix a poc més de 900.000 euros. En una línia paral·lela al que solen ser els pressupostos ministerials en els últims anys, la major part de la partida –818.933 euros– se l’enduen els sous del personal del departament (uns 580.000 euros) i les despeses corrents.

Els números estarien en la línia del pressupost reservat al ministeri de Cultura per a l’any vinent, la d’anys precedents. Així, el departament de Promoció Cultural i Política Lingüística (que engloba Difusió dels Museus) destina a sous i despeses corrents quasi quatre milions dels sis de què disposa. De la resta, la part del lleó se l’endú el projecte Thyssen. I pel que fa al departament de Patrimoni, dels dos milions previstos, quasi 1,5 són també per a sous i consum de béns i serveis.

Pla estratègic

Tornant als museus, amb unes pèrdues de visitants que són una constant des de fa més d’una dècada –esquitxades de repunts puntuals en alguns exercicis– en una xarxa que comença a cridar la urgència d’una revisió –noves tecnologies, renovació dels discursos i equipaments–, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, va decidir posar en marxa un pla estratègic 2023.

Amb o sense pla, la xarxa museística envelleix, va admetre en una entrevista recent amb el Diari la cap de l’àrea de Museus, Marta Planas. Qualsevol equipament cultural, va explicar, envelleix en un període d’entre deu i quinze anys i s’ha de pensar en la remodelació. En aquest cas estaria la Casa d’Areny-Plandolit, que necessita una renovació museogràfica i el suport de les noves tecnologies. O el Museu de l’Automòbil, amb unes col·leccions que estan amuntegades a l’actual emplaçament, per esmentar dos exemples molt clars. “Fem el que podem amb el que tenim, anem trampejant, destinant els diners disponibles a allò que és més urgent”, va reconèixer Planas. Entre les urgències ja cobertes hi hauria la rehabilitació de la Farga Rossell, amb uns elements i estructures exteriors malmesos pels efectes de la climatologia. La setmana passada s’adjudicaven les obres, per aproximadament 25.000 euros.

De moment, va admetre Planas, el departament només es pot permetre fer el manteniment dels equipaments. “Però semblaria que tindrem més suport de cara als propers anys, esperem”, va confiar. El pla estratègic ha d’estar redactat l’any vinent, però el problema és que per a la implementació –fins al 2023– hi ha uns quants exercicis pressupostaris i un parell de legislatures.

Un dels temes en què treballen des de l’àrea de Museus per incrementar els ingressos, per cert, és com es podrien reinvertir els diners que generen els museus a través de la venda de marxandatge –sembla ser un negoci que funciona prou bé– en els mateixos equipaments: ara per ara no és possible perquè tots els ingressos del Govern van a una caixa comuna.