Morell dóna els llibres d'una vida

Antoni Morell formalitzava ahir, rubricant el conveni amb el cònsol major massanenc, David Baró, la donació –a perpetuïtat i de manera irrevocable, va especificar– de la seva biblioteca. Uns 15.000 documents entre la quantitat ingent de llibres que ha atresorat durant tota la vida –des del primer que va comprar, amb 14 anys i allà cap al 1952, un Canigó de Jacint Verdaguer, en edició de principi del segle passat–. La motivació per fer el llegat? No vol, va explicar, que un cop ell desaparegut algú es trobi els seus llibres tirats per terra als Encants i venuts a euro la peça, o per quilos. Prefereix que estiguin a disposició de lectors i investigadors. Una altra cosa és que desprendre-se’n no li hagi costat. “Des que sóc jubilat, i ara fa vuit anys, hi ha una persona que m’ajuda a catalogar-los. Però el dia que van venir els del comú, vaig haver de marxar, perquè se me n’anava una mica el cor”, va confessar.

La biblioteca de Morell, va recordar el cònsol massanenc “ens diu molt sobre la seva passió per diferents àrees del coneixement”. De moment, l’equipament massanenc ha ingressat ja al voltant de 5.000 exemplars: la resta aniran arribant i sent catalogats i indexats, de manera que encara trigarà una mica a ser un fons consultable.

Amb aquest ingrés, la col·lecció massanenca superarà els 35.000 volums i el centre, va anunciar Baró, passarà a ser batejat com a biblioteca comunal Antoni Morell. Majoria i minoria comunal hi estan d’acord. “És un acte de reconeixement per una donació tan valuosa per als massanencs i per al país en general”, va explicar. Una donació que s’afegeix a una, de més petita, feta amb anterioritat, uns 500 exemplars.

“Certa nostàlgia”

Fer-ne la donació produeix “certa nostàlgia”, va admetre el polifacètic Morell, que va desgranar com les diferents activitats que va portar a terme al llarg de la seva vida queden reflectides en la seva biblioteca. Hi ha “la fornada” de tota la seva “vida eclesiàstica”, amb els llibres que va reunir mentre estudiava teologia i filosofia –de les Confessions de Sant Agustí a Rousseau–, el conjunt d’obres d’història, dels quatre anys de professor al Sant Ermengol, i “molta cosa d’Andorra” que va aplegar durant els 12 anys com a secretari a Casa de la Vall –“quan els secretaris encara manaven, que ara també manen, però d’una manera més líquida”– i com a assessor pedagògic. I hi ha molta literatura, en català, castellà, francès i anglès; clàssics, sobretot. També premsa i documents com ara programes de festa major. Tot plegat, “no arriba a l’altura del que tenen Enric Palmitjavila o Casimir Arajol, però tindré coses que ells no tenen”, va considerar.

I hi ha manuscrits de les seves obres i hi ha proves d’impremta corregides per la seva mà. A banda, una transcripció del Politar Andorrà, la primera edició, publicada pel Consell General, on va fer d’amanuense i on es va “deixar la meitat de la vista”.

També hi ha exemplars dedicats, per gent com Carlos Fuentes, Miquel Martí i Pol, Peris o Agustí Bartra. I cartes, amb gent com Salvador Espriu, i molta cor­respondència política. Posa a recer documents vaticans i alguna obra de consulta.

Amb una biblioteca que reflecteix tota una vida, Morell volia assegurar-se que un dia “no cauria a terra, trepitjada sota la pluja on es vengui l’enciclopèdia de l’art romànic a un euro el volum, que jo dels Encants sempre en sortia amb depressió”. I la cedeix a la biblioteca massanenca i no a la Nacional “perquè en un lloc més petit no quedi diluïda”. Per quan ell no hi sigui, va dir, hi ha una comissió encarregada de fer el seguiment: Manel Aguilar, el seu col·laborador; l’exsíndic Joan Gabriel; l’exsecretari general de la Mitra, Joan Massa, i el seu advocat, Francesc Badia.

AVANÇANT 'LA CASA DE LA MEMÒRIA'

Previsiblement, aquesta revisió dels records a través dels seus llibres haurà ajudat Morell a posar coses en ordre per tirar endavant La casa de la memòria, llibre autobiogràfic del qual, va explicar, porta enllestides tres-centes pàgines. Però encara lluny del final: no estarà publicada de manera molt immediata. Entre altres coses perquè alterna la feina amb la d’alguna “altra cosa”, va anunciar amb aires de misteri. Alguna altra cosa, vol dir novel·la i vol dir d’actualitat, “tot i que no va de banquers, és possible ser actual i no parlar de BPA”, va ironitzar. Escriu sobre el present, doncs, i sobre el passat: “perquè les coses malauradament desapareixen”.