Torres diu que la manca d'accés rodat al Madriu és un valor afegit que “va preservar” la vall

“Què fa excepcional el Madriu-Perafita-Claror? El microcosmos que es va generar, que il·lustra com durant més de mil anys l’home va ser respectuós amb la naturalesa, mantenint verge aquesta vall.” L’actual president de la comissió de gestió del Madriu, el cònsol major encampadà, Jordi Torres, va presentar el bé en la trobada de directors de paisatges culturals iniciada ahir a Andorra la Vella, en el marc de la capitalitat iberoamericana de la cultura. Una presentació en la qual va emfatitzar que en tot aquest temps “no es va construir cap accés rodat, cosa que és un valor afegit que ha ajudat a preservar” aquest paisatge, reconegut l’1 de juliol del 2004 per la Unesco com a patrimoni de la humanitat.

En la trobada –jornades de treball i, ahir a la tarda, una conferència oberta al públic– prenen part els responsables dels béns també protegits per la Unesco del Valle de Viñales, a Cuba; el Paisaje Cultural Cafetero de Colòmbia; Sintra, a Portugal; i la Ser­­ra de Tramuntana, a Mallorca. Per part andorrana hi va prendre part David Mas, membre d’Icomos-Andorra.

Torres, en el parlament de benvinguda als participants forans en la trobada, va recordar que entre els més de mil béns inclosos a la llista de la Unesco, només n’hi ha 88 en la categoria de paisatge cultural, entre els quals els presents. Les jornades (prossegueixen avui) han de servir per “generar intercanvi d’informació” i ajudar a difondre aquests béns del patrimoni iberoamericà.

El cònsol menor de la capital, Marc Pons, va apuntar que aquests paisatges “generen una problemàtica pròpia, i aquí no ha estat exempta de crítica, i sens dubte una trobada com aquesta ajudarà a atacar-los i resoldre’ls” compartint experiències.