“No cal discogràfica per treure un disc, però és important”

El jove cantautor Enric Verdaguer (20 anys, Igualada) arriba avui al Principat en el cicle Músiques del Món d’Escaldes-Engordany. A l’actuació d’aquesta nit a la plaça Coprínceps cantarà en format banda el repertori del primer disc, Moonstruck, en el qual ha estat treballant tres anys amb el suport de les productores Sony Music i Música Global.

Tres anys de carrera artística per a un noi de 20 anys semblen uns quants.

Ha anat sorgint tot de manera natural. Es va posar més seriós quan va arribar el moment de signar el contracte amb Música Global. Va ser el moment de dir: “Anem a treballar en aquest primer disc seriosament.” Però tot va començar quan em vaig adonar que la música m’agradava molt, als 14 o 15 anys.

Va aprendre a tocar la guitarra amb tutorials de YouTube. És més fàcil que amb les classes?

En el seu moment vaig fer les dues coses alhora, l’únic que les classes acaben sent més rígides, fredes i t’ensenyen coses que els professors creuen. Amb tutorials vas més a la pràctica i a buscar cançons que t’agraden. És una empenta més motivacional el fet de voler aprendre una cançó que fer exercicis o escales. He acabat aprenent bastant més, però les dues coses estan bé.

Què suposa tenir Sony Music al darrere?

Per a una persona que comença està molt bé. Avui en dia, amb tota la remoguda que hi ha hagut en el món discogràfic en els últims anys, una conclusió que he tret és que no és necessària la presència de discogràfiques per treure un disc, però és important per tenir en compte la direcció que es vulgui prendre. En el meu cas, estic molt agraït per la confiança que m’han fet i l’oportunitat perquè sense ells no hauria pogut començar.

Com van arribar Música Global i Sony Music a la seva vida?

En el cas del primer va ser pels mateixos vídeos que jo penjava a YouTube. Els van arribar, es van posar en contacte amb mi i vam signar un contracte. En el cas de Sony, amb Música Global havíem preparat un primer projecte de disc, però els va agradar tant que van buscar una altra ajuda per fer arribar més enllà el projecte. Sony Music també s’hi va interessar i va voler pujar al vaixell.

Què ens pot dir del seu primer disc?

És la carta de presentació de la meva manera d’escriure. Són cançons que han estat escrites en els últims tres o quatre anys i, personalment i musicalment, he evolucionat molt en aquest període. És un disc que toca totes les etapes que he anat vivint a mesura que he anat creixent. Hi ha cançons que vaig escriure amb 17 anys i altres són més recents, i penso que es nota bastant la diferència. És un disc heterogeni en el sentit que hi ha molta varietat i penso que això és positiu per a un primer treball. La temàtica és de coses que m’han anat passat i, principalment, l’amor i el desamor.

Per què ha volgut fer totes les cançons en anglès?

Bàsicament, perquè jo sempre he escoltat música en anglès. M’ha influenciat molt a l’hora d’agafar una guitarra o un piano i el que em surt més natural és la fonètica anglesa. A banda, perquè també m’agrada l’idioma.

Ha estudiat molt la llengua?

Sí, però em ve tot d’escoltar molta música. Crec que he anat aprenent molt així, però evidentment també he fet classes.

Es planteja compondre en català o castellà?

No em tanco les portes. Fins i tot, en altres llengües. M’agrada molt el portuguès, per exemple, d’escoltar bossa nova. Alguna cosa ja he provat, però mai en format disc.

Què espera de la seva primera actuació a Andorra?

He vingut vàries vegades de turisme, però mai a tocar i en tinc ganes. Tinc vincle amb els Pirineus i això em motiva bastant a venir. Espero que la gent gaudeixi i aquells que no coneguin el projecte els agradi.

Quin serà el repertori?

Tocarem totes les cançons del disc, una versió i també algun tema que no és al disc. La versió que farem serà de John Mayer.

Ha passat per ‘Late Motiv’, d’Andreu Buenafuente, i alguna cançó seva ha sonat a ‘Cites’ (TV3). Com ho va viure?

Tot el que tingui a veure amb televisió sempre és més que benvingut. En el cas de Late Motiv va ser un punt molt fort perquè ens va veure tot Espanya i més enllà. L’equip era genial i va ser un primer contacte amb la televisió i una experiència molt maca. Igual que escoltar les meves cançons a Cites.

El seu somni és viatjar amb la música. Ho ha pogut fer?

He anat fent sortides molt curtes com si fossin uns tests. Vaig anar a París i després també a Amsterdam. De cara a l’any vinent tinc pensat anar a Londres, però encara no hi ha res concret.

Com es va sentir en aquestes experiències?

Molt bé. No sé per què, però tinc sensacions diferents que a l’hora de tocar aquí. Un factor que influeix és que estàs fora del teu país, que no et coneix ningú i anar sol, però hi ha quelcom amb la mentalitat de la gent, la cultura i la música que és diferent a la resta d’Europa. Per això sempre tinc pensat marxar, perquè m’enriqueix molt i és com una dosi d’energia.