La 'batalla' de les ràdios privades porta Mujal a dimitir de l'Sdadv

El director d’RTVA, Xavier Mujal, va deixar el seient que ocupava al consell d’administració de la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) perquè té clar que “no represento el col·lectiu” ja que considera que existeixen massa diferències entre la seva posició i la de les ràdios privades, que han contestat radicalment les tarifes que pretén aplicar-los l’ens d’autor. “Anem per camins diferents, ells tenen una opinió molt contundent i jo no ho veig de la mateixa manera que ells”, va explicar Mujal. Des de l’URPA, l’associació que integra les emissores privades, van manifestar que no tenien intenció de presentar cap candidat a substituir-lo perquè no volen “ser jutge i part”.

El director de la ràdio pública va recordar que s’havia presentat al càrrec “perquè en aquell moment ningú més no ho havia fet”. Però ara li ha “quedat clar” que la seva opinió divergeix en certs aspectes de la resta del sector. Per exemple, va explicar, “les emissores privades consideren que ja liquiden els drets a través de les cases mare, a Espanya, i jo entenc que contestin l’import de les tarifes, que aquí tenen arguments, però el que no es pot dir és que no es vol pagar, perquè tenim una llei que regula els drets d’autor a Andorra”.

Negociacions ni encetades

Des de l’associació d’emissores privades van indicar que no volen ocupar cap seient al consell d’administració de l’ens perquè això donaria peu que el representant tingués accés a les dades de facturació de les altres empreses, atès que les tarifes que l’Sdadv pretén cobrar-los s’estableixen en funció dels ingressos d’explotació dels mitjans.

A banda, i pel que fa al pagament dels drets per l’ús del repertori musical, continuen entrevistant-se “amb tothom”, com ho van fer amb els diferents grups parlamentaris, per expressar-los les seves inquietuds. “Però no hi ha cap negociació amb l’Sdadv”, van assegurar. De moment, acaben de preparar un document “amb tots els nostres dubtes” que remetran al ministre responsable, el de Turisme i Comerç, Francesc Camp, amb qui també es van trobar recentment. “Depenent de com respiri tot plegat i de què ens contesti, veurem si arribem a seure o no amb l’Sdadv per negociar”.

Per a les ràdios privades “hi ha més coses que no sols les tarifes” en si. Per començar, que encara no coneixen quin és el repertori musical que està autoritzat a gestionar i, per tant, a cobrar pel seu ús. “Hi ha moltes coses que ens generen dubtes, però sobretot el tema del catàleg, perquè no sabem quins artistes representen”. Seria un dels elements per aclarir abans de parlar de preus.

Més exemples d’aspectes poc clars seria el cobrament dels drets de reproducció: “Potser tenim un acord previ amb una discogràfica per poder emetre una determinada música i no tinc perquè pagar a l’Sdadv per aquest concepte”.

Un altre dels buits que detecten és com es van establir les tarifes: “En què es basen per pretendre cobrar el 2,8 per cent dels ingressos d’explotació a una ràdio musical, o el dos, si és una ràdio parlada? Com ho han ponderat?” Més aviat, van suggerir, “sembla que s’ha fet a l’engròs”. Cosa que els fa suposar que “són unes tarifes mal fetes, molt poc treballades, s’han limitat a copiar el model espanyol, molt qüestionat”.

Així, i davant de la intenció expressada per la directora de l’Sdadv, Cristina Puigcercós, de començar a facturar per l’ús del repertori musical al gener del 2017 a tots els sectors, des de l’URPA van assegurar que “ja veurem si aleshores està tot aclarit”; de moment “manifestarem tota l’oposició possible des de tots els flancs possibles”.