El Picurt desembarca a Andorra

El Picurt, Mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, va estrenar ahir escenari: el Centre de Congressos d’Ordino, que s’afegeix així als tradicionals punts de projecció del cicle, a la Seu i Artedó. Va estrenar també premi, perquè en aquesta edició, la desena, el Picurt esdevé competitiu. Entre els premis que va estrenar, el de la secció de cinema mediambiental, el gall fer, dotat amb 3.000 euros pel Govern. El va estrenar la producció italiana del 2015 Bring the Sun Home, signada per Chiara Andrich i Giovanni Pellegrini. Una de les sis que competien i que la tarda d’ahir es van projectar a l’auditori ordinenc.

El film premiat narra la història de les primeres dones llatinoamericanes que van treballar per portar energia solar a zones molt remotes, un projecte emprès per Indian NGO Barefoot College. El jurat va valorar l’aposta del film per l’energia renovable a cost sostenible, “per la reflexió sobre les petites accions que poden canviar la vida d’una família i d’una comunitat i pel valor del paper de la dona” que reflecteix la cinta.

Fil a l’agulla andorrana

El festival ha estat, des de fa vuit anys, estretament vinculat a Andorra, a través de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), principalment, tot i que també va comptar amb la complicitat d’entitats com ara la comissió nacional andorrana per a la Unesco (CNAU), a banda de les produccions del país que s’hi han presentat al llarg del temps. “Però sempre hi havia hagut l’interès d’implicar-nos més i enguany hem posat fil a l’agulla”, va dir des de l’ANA Cinta Pujal, responsable de l’àrea audio­visual.

No obstant això, va recordar Pujal, el Picurt ha estat al llarg del temps un bon aparador on difondre els fons de l’Arxiu. “Sempre hem estat buscant el lloc on difondre els nostres continguts, però no hi ha gaires espais”, va apuntar. Hi ha espais com un festival a Reus on es presenten films fets a partir d’imatges històriques, “però nosaltres només custodiem, no som productors, i no podíem presentar-hi material”. En començar el Picurt van veure que era l’espai més adient, també perquè la temàtica hi encaixava a la perfecció.

Cinema recuperat

Al llarg dels últims anys, l’ANA ha presentat, a través de la secció de cinema recuperat, films com Andorra, de Joan Castanyer (1903-1972), del 1948 i del qual l’arxiu conserva l’única còpia coneguda. Ahir, en el marc d’aquesta mateixa secció es projectava també a Ordino un film inèdit: Estiu entre la Seu i Andorra, rodat entre el 1966 i el 1968 per Carlos Martínez Jiménez, i que la família propietària acaba de dipositar a l’ANA.

La mostra ha estat un dels aparadors preferents, així, del material fílmic conservat per l’arxiu. Però la intenció és trobar altres vies. Ahir es va presentar també un projecte del qual Andorra està, de moment, exclosa perquè es basa en finançament de la Unió Europea: Memòria cinematogràfica Pirineus-Mediterrània, que engloba la Cinémathèque de Toulouse, l’Institut Jean Vigo de Perpinyà, l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca i la Filmoteca de Catalunya. El director d’aquesta darrera, Ignasi Renau, el va presentar ahir a Ordino.

El portal, posat en marxa justament per exhibir aquests fons audiovisuals històrics, seria el lloc més adient per mostrar la producció conservada a Andorra. “De moment no pot ser però som els primers a la llista tan aviat com sigui possible”, segons Pujal. Amb una bona relació ja preparada de films a penjar-hi, des de les produccions sufragades pel Consell General als vuitanta fins als fons privats recuperats a les campanyes iniciades el 2000.