Els néts de la generació 'Geyper'

s cert que hi va haver un moment que s’havia potenciat molt el Monopoly o el parxís, que es jugaven en un entorn familiar; ara les coses han canviat i són més aviat jocs socials”, reflexiona Francisco José Díaz, un malagueny instal·lat a Andorra des de fa tres anys que ha assumit la secretaria de l’agrupació, una entitat impulsada per una quinzena de socis fundadors.

Un grapat d’aficionats, explica la presidenta, Melani García Rueda, tenien com a punt de trobada habitual el local Iutopia, al centre històric d’Andorra la Vella. Mig botiga, mig cafeteria, mig local social. Però des que va tancar les portes han de transitar amunt i avall amb els seus estris, cosa gens fàcil, perquè els jocs de nova generació exigeixen taules enormes per on es despleguen les figuretes i elements necessaris per practicar-los. “Normalment és un senyor exèrcit, que necessita molt d’espai, i transportar-lo és molt problemàtic”, explica la presidenta de la recentment creada associació.

Van demanar un local al comú escaldenc però els ho van denegar. “Anem fent per les cases, però el meu pis, per exemple, és molt petit i cada cop hem de muntar i desmuntar perquè també ens agrada fer coses com menjar i dormir, coses que passen”. Així que ara aprofitaran com a seu social l’obertura d’una botiga especialitzada “en jocs de taula, miniaturisme, jocs de cartes, estratègia, temàtica friki en general”, apunta Xavi Puyol, que és un altre dels aficionats a la qüestió.

Des del local, García Rueda intentarà posar en marxa el projecte pedagògic que ja fa temps que li volta pel cap: activitats per aprendre jugant que presentarà a col·legis i ludoteques. “Jo sóc una apassionada dels jocs de taula i trobo que no sols fomenten la competitivitat i habilitats socials, també poden ajudar a ensenyar matemàtiques, moltes coses”, argumenta.

Cert, li dóna suport el secretari de l’entitat, “jo jugo a wargames, que estimulen l’estratègia, com els escacs, tot i que inclouen el factor atzar”. També ajuden a afinar l’agilitat mental, a ser ràpids a plantejar solucions a problemes imprevistos, a millorar la capacitat de reacció, glossa l’aficionat. Ell només té temps per jugar un parell de partides el cap de setmana, “però si dediques una o dues hores al dia al vici ja és suficient per desenvolupar-te”. També hi ha gent que està molt més enganxada. A Andorra no han agafat força, “però arreu estan molt implantats”, assegura Díaz, qui argumenta que una campanya de crowdfunding per aconseguir els fons per desenvolupar un joc –Dark Souls– va aconseguir en tres minuts els fons necessaris, uns 70.000 euros, i quan va acabar la campanya havia recaptat més de cinc milions d’euros.

En altres llocs, explica García Rueda, baixar a fer la partida del joc de taula corresponent “és tan quotidià com prendre una cervesa i una tapa”, així que quan va arribar a Andorra, també fa pocs anys, ho va trobar a faltar. “Quan vaig arribar aquí em van dir que per divertir-se la gent va a botigues, o al cine; hi ha poques opcions d’oci”, i confessa que va sentir una certa desil·lusió. Per això li sembla important posar en marxa iniciatives com l’associació, que ajudin a difondre una activitat molt arrelada en altres indrets i que ajuda a socialitzar-se.