Una munió de deïtats arriba al Museu del Tabac

“Són els egipcis summament cerimoniosos en allò sagrat i en la resta, supersticiosos en extrem.” Aquestes paraules, escrites per l’historiador grec Heròdot cinc segles abans de la nostra era, saluden el visitant de Déus d’Egipte, la mostra que ahir obria portes al Museu del Tabac i que es podrà visitar fins al 30 d’octubre. Prop de 120 peces procedents de la Fundació Clos, aproximadament el deu per cent de la col·lecció que exhibeix el Museu Egipci de Barcelona, configuren una exposició creada expressament per a l’equipament lauredià. Amb el discurs proposat per Luis Manuel Gonzálvez, comissari de la mostra i conservador del fons barceloní. I amb peces que no havien abandonat mai les instal·lacions de la Ciutat Comtal, entre les quals una mortalla funerària.

Entre les estrelles de la proposta, la base d’un taüt amb la representació de la deessa Nut o la petita mòmia d’un falcó, un dels animals sagrats per excel·lència en aquella civilització.

Eren els egipcis, segons l’expert, “els més religiosos dels éssers humans”, tant que mai no van rebutjar cap element, fos del passat o del culte dels diferents territoris que acabarien conformant un Estat unificat. Així que l’antic Egipte va llegar a la posteritat “una munió de déus de tot tipus, en un sistema sense cap ordre, no unificat”, va exposar Gonzálvez. Un repte per al comissari a l’hora de crear un discurs clar.

El déu escarabat i el riu

El recorregut comença amb el Sol i el Nil, astre i riu com a font de tota vida. El primer, amb múltiples representacions, entre les quals l’omnipresent escarabat, l’insecte que empeny la pilota dins de la qual incuba els ous, d’on surten els nous éssers vius: un símil amb la bola solar. També hi ha Atum-Ra, el sol crepuscular, i el falcó, que representa el sol del migdia, a plena potència. I les aigües que es desborden i fertilitzen, divinitzades per Hapy. Un déu sense temple, però la seva efígie figura al sòcol de totes les sales de tots els llocs de culte.

El discurs del comissari reflecteix també les diferents teologies amb què els col·legis sacerdotals van intentar posar una mica d’ordre i estructurar aquesta “munió de déus”. Teologies com l’Ennèada, nou divinitats. Sorgides d’un líquid primordial on ja hi havia tot allò que havia de ser i que un demiürg es va encarregar d’ordenar: Atum-Ra en la cosmogonia més coneguda; en un altre cas, aquesta funció fins i tot és confiada a una dona, una deessa, Neit.

També és una deessa, Nut, la que figura representada al fons de taüt que ha viatjat fins a Sant Julià: la figura femenina representava l’úter del qual ha de néixer a l’altre món el difunt.

D’objectes relacionats amb ritus funeraris, òbviament, n’hi ha uns quants, entre els quals destaca una mortalla, de qui es pot conèixer el nom de l’usuari, un home anomenat Bes. Una peça que va arribar molt malmesa al museu, va explicar Gonzálvez, i que va ser objecte d’un curós procés de restauració, que també es pot conèixer gràcies a les fotografies que l’acompanyen. Aquest home, aquest Bes, apareix representat com Osiris perquè tots els éssers, en morir, acabaven formant part de la seva naturalesa.

La peripècia d’Osiris, rei dels déus, assassinat i desmembrat pel seu propi germà, l’envejós Set, però recuperat pedaç a pedaç per l’esposa, Isis, i venjat després pel fill, Horus, formen també part del relat que s’explica al museu. Un relat que servia als egipcis per explicar-se el perquè del ritual de la momificació i els donava claus per entendre la transmissió de poder de pares a fills.

Un facsímil del Llibre dels morts que es conserva al Museu Britànic decora les parets de la batejada com sala del judici, amb els jutges pesant els cors dels difunts. I el visitant també trobarà les referències als humans divinitzats, com Amenhotep, constructor de la primera piràmide; als animals sagrats o a les ofrenes de Maat que protagonitzaven els faraons: “Li deien als déus ‘aquí tot va bé’; ja saben com aquell ‘España va bien’ tan conegut”, va fer broma el comissari.