Ballar els records d'infància

Qui ho diria, però, que quelcom de tan humil –i fins i tot un pèl odiós– com aquelles sabates de plàstic amb què es calcen els nens per anar a la platja pot servir d’inspiració per a una coreografia de dansa contemporània. Amb material tan insospitat va començar Myiriam Soulanges a bastir Mika, heure locale, una de les dues peces que presenta aquesta nit al Palau de Gel, una més de les propostes de la Saison Culturelle que organitza l’ambaixada de França.

Una altra peça, Alé é rivé, on també parla d’identitat, de retorns a les arrels. Les seves són a l’illa de Guadalupe, on passava els estius infantils i on es va instal·lar ja d’adulta; també on va trobar Xavier Chasseur-Daniel, ballarí de formació clàssica que compartirà aquesta nit l’escenari amb la coreògrafa. Un tàndem heterogeni on el classicisme que ell hi aporta es fon amb els ritmes i moviments d’una coreògrafa i ballarina que ha cultivat ritmes com el jazz o els més electrònics. “Però aquí, en la nostra diversitat, és on resideix l’alquímia entre nosaltres”, va explicar Soulanges. Precisament, va afegir-hi, perquè amb les seves propostes vol reflectir la diversitat i l’heterogeneïtat de la vida.

Ho va explicar ahir a la premsa i ho va exposar també davant dels grups de joves aprenents amb què es va trobar. Durant el matí, amb un grup d’alumnes del Lycée Comtes de Foix. Un moment del que Soulanges i el seu company van sortir meravellats, per la connexió aconseguida amb els nois i l’espontaneïtat amb què van aconseguir que s’afegissin a les seves improvisacions. Durant la tarda els esperaven també un altre reduït grup de joves, en aquest cas alumnes de l’escola privada Líquid Dansa.