Diari de bord

Crec que estic en un moment molt dolç en què se’m coneix al gremi però no fora”, explica l’il·lustrador, nascut a Barcelona, criat a Múrcia i que treballa des de Madrid. És el protagonista de la mostra actual al museu massanenc que gestiona l’Arca, amb una sèrie, Contes malalts, que exhibeix la seva obra personal, la realitzada al marge d’encàrrecs d’editorials i agències de publicitat. Comissariada per un dels il·lustradors del país, Martín Blanco, que es confessa seguidor i admirador. Es podrà veure fins al proper 30 de juny.

L’exposició, explica Sánchez Nevado, recull treballs realitzats al llarg dels deu últims anys, els que el seu estudi, Aegis Strife, roman obert i des del qual ha desenvolupat una carrera internacional important, amb un guardó a Cannes (i la nominació als Emmy) a un dels espots televisius en què va participar, Dream On, realitzat amb motiu del 25è aniversari d’Adobe Photoshop per a l’agència de publicitat Goodby Silverstein & Partners. A banda, algunes de les imatges creades per ell han estat projectades al MoMA novaiorquès o al Guggenheim.

Tornant a la mostra, hi ha tot el seu món creatiu. “Res que sigui èpic, res d’impressionant, només coses quotidianes, una mena de diari de bord dibuixat”, explica. Amb el to i estil que li són propis: “Cert que hi ha connotacions fosques, imatges de fantasia, però si deixem de banda la carcassa, del que estem parlant és de sentiments universals”. Amb una pinzellada de crítica política i als cànons d’una societat dominada per allò que és superflu.

Estèticament, Sánchez Nevado recrea paisatges de fantasia que sovint sembla que enllacen amb el sur­realisme però, en realitat, apunta, tenen més a veure amb mons aparentment de ciència-ficció però molt reals: aquells paisatges que apareixen davant la retina quan es mira a través d’un microscopi, o d’una lent que enfoca l’espai. “Mires les formes microscòpiques i de sobte penses que estàs enmig d’una escena d’Avatar, o t’endinses en una selva i pots sentir-te enmig d’un conte de fades”, diu l’il·lustrador.

Sánchez Nevado beu més d’aquesta imaginària que de la daliniana, assegura. “Tinc moltes més influències de Max Ernst o Magritte que de Dalí, encara que quan es parla de surrealisme aquest sigui la nostra principal referència”, matisa. I els seus posicionaments polítics no hi tenen res a veure.

Sánchez Nevado ha aconseguit fer-se un forat en el món de l’art digital i viure de la feina, “tot i que ja saps, en el treball creatiu sempre s’espera que tot ho fem de gratis”. Els il·lustradors, reflexiona, tenen a les mans l’opció de viure un moment dolç, no depenent d’editorials ni galeristes. “Però tot és difícil, tot requereix esforç. I un artista, finalment, no sols necessita ser un bon creador, sobretot necessita ser un bon comercial de si mateix”.