Concretament, si s’agrupen els àmbits de la llar, els amics i la feina, el castellà obté una puntuació de 3,3 sobre 5 (que és la màxima), mentre que el català no supera el 3 (es troba en 2,9 punts). L’únic idioma que aconsegueix un increment és el portuguès, que passa d’1,4 a 1,5.
Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’informe Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009), elaborat pel Centre de Recerca Sociològica. Les enquestes, que es duen a terme cada cinc anys, es van fer aquesta vegada entre l’11 i el 29 de maig passat i es va prendre una mostra de 821 persones majors de 14 anys. L’estudi també mostra que si es tenen en compte tots els usos lingüístics (a casa, amb els amics, a la feina i a les relacions amb l’administració pública i amb el món socioeconòmic) el català recupera la primera posició com a llengua més utilitzada. El percentatge de temps que es fa servir és del 42%, a una curtíssima distància de l’espanyol (41,5%) i a una llarga diferència del portuguès (7,5%) i el francès (7%). En canvi, el 2004 (l’última enquesta que es va elaborar) l’idioma més utilitzat era el castellà (43%), seguit del català (40,5%), el francès (8,3%) i el portuguès (5,5%). D’altra banda, segons es deprèn de l’informe, actualment al país hi ha un 15% de la població que no fa servir mai el català.
Balanç positiu
Amb les dades a la mà, el director de Promoció Cultural i Política Lingüística, Joan Sans, va extreure conclusions positives: “Veiem que la tendència decreixent que s’havia anat observant des del 1995 s’ha frenat des del 2009. Podem constatar un increment de l’evolució de l’ús de la llengua en la majoria dels àmbits.” No obstant això, n’hi ha alguns, com ara el dels grans magatzems, on les dades són clarament negatives. En aquest sector, l’atenció exclusivament en català és només del 5,5% i en més de la meitat dels casos el personal atén només en espanyol. És per això que des del Govern es considera que “cal prendre accions decidides”. “És evident que cal posar-nos en contacte amb els empresaris i proposar algun pla a aquestes empreses”, va afirmar Sans.
Entre les accions que es preveuen emprendre amb vista al 2011 per part del servei de Política Lingüística hi ha la creació de l’anomenat servei d’acollida, adreçat a la població que arriba al país i que no és catalanoparlant. La intenció és de desenvolupar el projecte, amb la col·laboració de les ambaixades i altres agents implicats, enguany.
EL 65& CREU QUE ES POT TROBAR FEINA SENSE SABER CATALÀ
Els resultats de l’informe també exposen que el 92% dels enquestats consideren que és molt o bastant convenient conèixer el català per viure al Principat, mentre que el 71% pensa que és un element important en la vida diària. També hi ha un 65% dels enquestats que creu que es pot trobar feina al país sense tenir coneixements de la llengua oficial, mentre que el 25% opina que depèn del sector. Per contra, el 8% de la població considera que no és possible accedir al mercat de treball sense conèixer la llengua oficial.
D’altra banda, l’estudi posa en relleu que quasi el 80% de la població enquestada canvia de llengua quan s’adreça a algú en català i l’interlocutor li respon en un altre idioma. Els més joves integren el segment de població que canvia d’idioma amb més facilitat.
