Pla ha barrejat en aquesta obra dues fascinacions: la que sent pels contes i la que envolta els somnis. “De petita en llegia molts, de contes –explica l’autora–. I de gran. I em vaig anar adonant que els que més m’agradaven havien estat escrits fa molts segles. Vaig començar a investigar i vaig comprovar que l’origen es remuntava als primers éssers humans, que els havien inventat per explicar-se què és el món i què hi feien ells allà enmig.” Al marge, apunta, sempre ha estat encuriosida pels somnis, “però no des del punt de vista de la psicoanàlisi, sinó des de l’existència d’un narrador que, dins de nosaltres, ens va explicant històries mentre dormim”.
Aquesta doble fascinació l’ha portat a embarcar-se en aquest doble projecte, literari i pedagògic a la vegada, amb què pretén encomanar el seu interès als lectors juvenils. Que disposen d’una pàgina web (www.elmonquedorm.com) que completa i alimenta la proposta narrativa. La pàgina, tot i que ja funciona, serà oficialment presentada el proper dia 21, al Cosmocaixa barceloní, amb presència de l’autora, que impartirà una conferència.
I què s’hi explica a La pedra robada? El punt de partida i nucli principal és l’aventura de quatre nois que es veuen immersos en un somni que va començar fa 200.000 anys. Es traslladen a l’univers dels somnis, “el lloc on es guarden i recorden tots els objectes, situacions, paisatges i personatges que mai s’hagin sommiat”.
L’origen mític d’aquest món paral·lel el situa Pla fa setanta milions d’anys: “Un petit ratolí, molt poruc, no aconseguia aclucar els ulls sense explicar una història, quan ell finalment s’adorm, aquest conte segueix explicant-se per si mateix.”
L’autora està ara centrada en la presentació de l’obra, mentre prepara la segona entrega, El castell dels dorments, que enllestirà en uns mesos. L’última, La sala dels miralls, tancarà el cicle.






