El volum de les transaccions immobiliàries va caure al llarg de l’any passat fins al nivell del 2001.
En total, es van tancar operacions per un valor de 276,5 milions –deixant de costat la venda d’una parcel·la a Encamp per part de Reig Capital Group, que va generar per si sola 300 milions–. La dada deixa patent la negativa situació d’un sector que en els darrers exercicis ha anat acumulant mals resultats, i més si es té en compte que els preus eren llavors molt inferiors als actuals. Si es compara amb el 2008, la davallada va ser d’un 26,67%.
I amb aquestes xifres a la mà, el vicepresident del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), Joan Carles Camp, només pot constatar que “hi ha un diferencial negatiu força important”, que li permet afirmar que “el 2009 ha estat el pitjor any de la història des que es va fundar l’entitat”. Molt lluny queden també els anys àlgids del sector al Principat, 2005 i 2006, amb xifres de negoci de més de 1.000 milions i 830, respectivament.
El vicepresident del Col·legi de Gestors Immobiliaris comenta, a més, que hi ha una gran part d’aquestes transaccions en la qual no ha participat cap membre de l’entitat. “Calculem que si hem participat en prop del 40% ja ens podem donar per satisfets”, afirma Camp, que torna a lamentar la presència “d’intrusisme” i reitera una antiga reivindicació del sector: “Cal que en operacions en les quals hi hagi d’intervenir un tercer, sigui sempre un professional per evitar sorpreses. En temps de crisi com aquests, augmenten els casos perquè hi ha molta picaresca.”
Visió d’optimisme
Tot i aquestes dades negatives, Camp aposta per cert optimisme i confia en una reactivació al sector. Primer, perquè “difícilment es pot baixar més”, i després perquè “als darrers mesos ha canviat la tendència; la gent truca per veure cases i ens consta que s’han tancat més operacions”. Per últim, l’empresari també apunta que “l’economia general sembla que està revifant i això ens ha d’ajudar”. Això no ha d’implicar, però, que pugui produir-se un nou descens en el preu dels pisos, una situació que des de l’AGIA es pensa que és difícil que pugui donar-se a Andorra per les peculiars característiques del Principat. “Només el 5% del sòl és privat i més de la meitat ja està urbanitzat. El que queda és poc i complex de gestionar”, explica el vicepresident del col·legi.
El dirigent de l’entitat apunta que les mesures de reactivació econòmica engegades per l’anterior Govern “poden haver servit per evitar un resultat pitjor”, però demana que “es miri cap al futur” i es busquin solucions que puguin donar una empenta al sector. Entre les possibles alternatives, Camp avança que “s’ha de millorar la Llei d’inversió estrangera, fer-la atractiva perquè puguin venir empreses de fora a instal·lar-se, ja que necessitaran locals i habitatges i faran generar demanda”. L’empresari també considera que cal retirar les limitacions perquè els no residents puguin comprar pisos al país. “Hem de vendre les segones residències, tenir una quota més àmplia. Cal que vingui gent a comprar. És una possibilitat que tenim limitada només perquè ho hem volgut així”, destaca el vicepresident de l’AGIA.
Camp també alerta sobre un altre fenomen que els està afectant: la proliferació de pàgines d’Internet d’altres estats on es posen a la venda immobles del Principat. “El comerç electrònic pot ser una eina per a nosaltres, però a la vegada fa que algunes empreses de fora s’estiguin aprofitant per comerciar al país i fer-nos la competència”, indica l’empresari, que considera que és clau intentar regular-ho.
Dades d’ITP
Els moviments van traduir-se en un total de 23,06 milions en concepte d’impost de transmissions patrimonials, dels quals 14,41 se’ls va quedar el Govern i els 8,65 restants, els comuns.
I amb aquestes xifres a la mà, el vicepresident del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), Joan Carles Camp, només pot constatar que “hi ha un diferencial negatiu força important”, que li permet afirmar que “el 2009 ha estat el pitjor any de la història des que es va fundar l’entitat”. Molt lluny queden també els anys àlgids del sector al Principat, 2005 i 2006, amb xifres de negoci de més de 1.000 milions i 830, respectivament.
El vicepresident del Col·legi de Gestors Immobiliaris comenta, a més, que hi ha una gran part d’aquestes transaccions en la qual no ha participat cap membre de l’entitat. “Calculem que si hem participat en prop del 40% ja ens podem donar per satisfets”, afirma Camp, que torna a lamentar la presència “d’intrusisme” i reitera una antiga reivindicació del sector: “Cal que en operacions en les quals hi hagi d’intervenir un tercer, sigui sempre un professional per evitar sorpreses. En temps de crisi com aquests, augmenten els casos perquè hi ha molta picaresca.”
Visió d’optimisme
Tot i aquestes dades negatives, Camp aposta per cert optimisme i confia en una reactivació al sector. Primer, perquè “difícilment es pot baixar més”, i després perquè “als darrers mesos ha canviat la tendència; la gent truca per veure cases i ens consta que s’han tancat més operacions”. Per últim, l’empresari també apunta que “l’economia general sembla que està revifant i això ens ha d’ajudar”. Això no ha d’implicar, però, que pugui produir-se un nou descens en el preu dels pisos, una situació que des de l’AGIA es pensa que és difícil que pugui donar-se a Andorra per les peculiars característiques del Principat. “Només el 5% del sòl és privat i més de la meitat ja està urbanitzat. El que queda és poc i complex de gestionar”, explica el vicepresident del col·legi.
El dirigent de l’entitat apunta que les mesures de reactivació econòmica engegades per l’anterior Govern “poden haver servit per evitar un resultat pitjor”, però demana que “es miri cap al futur” i es busquin solucions que puguin donar una empenta al sector. Entre les possibles alternatives, Camp avança que “s’ha de millorar la Llei d’inversió estrangera, fer-la atractiva perquè puguin venir empreses de fora a instal·lar-se, ja que necessitaran locals i habitatges i faran generar demanda”. L’empresari també considera que cal retirar les limitacions perquè els no residents puguin comprar pisos al país. “Hem de vendre les segones residències, tenir una quota més àmplia. Cal que vingui gent a comprar. És una possibilitat que tenim limitada només perquè ho hem volgut així”, destaca el vicepresident de l’AGIA.
Camp també alerta sobre un altre fenomen que els està afectant: la proliferació de pàgines d’Internet d’altres estats on es posen a la venda immobles del Principat. “El comerç electrònic pot ser una eina per a nosaltres, però a la vegada fa que algunes empreses de fora s’estiguin aprofitant per comerciar al país i fer-nos la competència”, indica l’empresari, que considera que és clau intentar regular-ho.
Dades d’ITP
Els moviments van traduir-se en un total de 23,06 milions en concepte d’impost de transmissions patrimonials, dels quals 14,41 se’ls va quedar el Govern i els 8,65 restants, els comuns.
