"A llarg termini el Govern podrà recuperar

l'aeroport de la Seu"

Un dels ponents del Summit més experimentat en matèria de turisme veu en la cooperació internacional la clau per abandonar la crisi, buscar nous mercats i revitalitzar el sector

M és que com a polític, Fèlix Larrosa, diputat del PSC al congrés espanyol i portaveu de Turisme, prefereix parlar com un professional del turisme amb molts anys d’experiència.

Quina importància té la indústria turística en l’economia global?
A Espanya, per exemple, on exerceixo la política, és la principal indústria del país. Calculo que deu aportar un 13% del producte interior brut. Quan el turisme va bé, les coses van bé. La crisi ens ha posat al damunt de la taula una sèrie de realitats, com ara el grau d’intervenció que hem de tenir i com hem de considerar els indicadors. Fins fa poc només feia que pujar, ara no. Però sempre és preferible tenir menys visitants però amb una capacitat de despesa més gran i que vinguin tot l’any pertot el territori.

Aquests criteris són aplicables a Andorra?
I tant. Aquí hi ha compres i neu, i s’enfoca el turisme amb una visió molt estacional. S’ha d’estar pensant en la millor manera de penetrar en els mercats, i segur que és el que ara mateix s’estan plantejant els responsables d’aquí. Estem competint amb molta gent, i la neu d’Andorra competeix amb molts altres resorts turístics, no només els més propers. Però és possible pensar en nous mercats més llunyans.

El turisme ha suposat una revolució?
Ho és fins al punt que països pobres es desenvolupen gràcies al turisme; pensem per exemple en la cooperació internacional –tot i que en aquest àmbit cal dir que desgràcies com la grip A afecten molt–. Hem de ser capaços d’entendre el turisme des d’un punt de vista mundial. El producte turístic ha d’interessar als mercats internacionals i la indústria s’ha d’internacionalitzar més, amb la instal·lació de negocis en països en vies de de­senvolupament.

Andorra ha d’estar preocupada per la crisi que viuen Espa­nya i França?
Sí, però sense arribar a estar angoixada. Les accions entre els països europeus per col·laborar, pensant en grans mercats de fora d’Europa, pot ajudar que turistes que no pateixen tant la crisi vinguin. És important generar sinergies de cooperació. I si el turisme britànic s’enfonsa, no es pot mirar d’arreglar abaixant preus. El que cal és diversificar els mercats per no ser dependent. I passa en qualsevol sector comercial. Això de vegades no és una decisió individual, sinó col­lectiva. Els símptomes d’esgotament del mercat britànic fa dies que es veuen; hauria fet falta més informació.

Com es pot cooperar?
Andorra s’ha de concentrar, com és lògic, en els estats que té més a prop i mirar de millorar les infraestructures. Per exemple, El país dels Pirineus pot aparèixer com una marca en qualsevol mercat internacional llunyà. Si a més s’agrupa amb l’oferta d’Espanya o França, la cosa guanya.

Ha esmentat el tema de les infraestructures. L’aeroport d’Alguaire n’és un exemple?
Sens dubte és un factor que Andorra pot aprofitar. Les infraestructures ara s’han de pensar amb tot l’impacte que comportaran. Voldria recordar que en el cas d’Alguaire l’aeroport serà de la Generalitat i no pas de l’Estat, però és clar que n’ha estudiat tot el model de negoci que hi haurà. L’impacte que pugui generar en el territori més proper afecta de ple Andorra i el Pirineu aragonès. Les polítiques d’optimitzacó per a la infraestructura són fonamentals. També cal tenir en compte que hi ha altres infraestructures en marxa.

I no ens convenia més que fos a la Seu d’Urgell?
També hi ha un projecte aquí. Ja m’he referit a la cooperació internacional, i aquest n’és un bon exemple. A més, per més que ara la caixa no estigui per alegries, no és una possibilitat que estigui abandonada. Un aeroport a l’Alt Urgell tindria un impacte determinant sobre el territori, seria la gran infraestructura del Pirineu. I és totalment compatible amb l’aeroport d’Alguaire. A llarg termini encara ho pot ser. Permetrà explorar noves oportunitats i possibilitats, perquè ara per ara la limitació absoluta en el cas de la Seu és la pista.

Com es pot millorar l’accés d’Andorra a Alguaire? Ara tot­hom se’n queixa.
I amb raó. Però es millorarà. S’està construint l’autovia que va fins a la boca sud del túnel de Viella; per tant hi haurà dues autovies a prop, que a més comunicaran amb el Pirineu aragonès. La car­retera que tenim ara a Alguaire d’aquí a pocs dies serà totalment diferent.

L’enllaç del túnel del Cadí amb l’autovia que va fins a Tolosa serà possible?
Ho desconec; hi ha tres estats que s’haurien de posar d’acord. He sentit amb una certa incredulitat que, per exemple, ningú no es posava d’acord amb França per a la comunicació del tren d’alta velocitat. I són temes importants.

Quina infraestructura pensa que es pot fer que estigui a l’abast d’Andorra?
El país ha fet un salt important en els darrers anys; aquesta és la percepció que en tinc. Els accessos i l’embelliment del paisatge urbà han estat els aspectes que més han canviat, em sembla. S’han modernitzat algunes coses i hi ha hagut una certa dosi de sentit comú. També hi ha equipaments de suport per als visitants, com ara nous aparcaments. Però necessitaria estudiar-ho millor per no ser superficial en la resposta.

Què és exactament el turisme de qualitat? Tothom en parla però no se sap ben bé què és…
Per exemple, hem de tenir clara quina és la ca­pacitat de càrrega: si posem 100.000 turistes ens cau el país, això senzillament no pot ser, i el servei que es pot arribar a tenir en aquests casos pot ser inferior al que esperaríem. Per tant, no s’ha de tensionar el sistema. Implica també criteris mediambientals i encara hi ha una altra qüestió: els productes amb alt valor afegit. Els clients s’adonen si un hotel no s’actualitza o si un restaurant empitjora. Això és destructor per a la indústria, i només es pot evitar treballant amb certes garanties. El turisme de qualitat és aquell que ve tot l’any, va a tot arreu i gasta més d’un producte..