Peter Pan

Judith Gea_1r ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordes quan les decisions importants es prenien amb “pitopito gorgorito dónde vas tú tan bonito? A la era verdadera pim pom fuera”. Quan podíem parar les coses, quan amb un senzill “no val” tot desapareixia, quan els errors s’arreglaven dient “comencem de nou?”, quan la major desil·lusió era d’haver estat elegit l’últim a l’equip del col·le. O aquell crit de “ruc l’últim!” que ens feia corre com bojos fins que el cor ens sortia pel pit. Totes aquestes coses senzilles ens feien feliços, no necessitàvem res més. Els anys passen i l’únic que ens queda són els records d’aquells anys. No hem d’oblidar mai el nen que portem dins!

2 persones han votat per aquest relat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Majors de 15 anys. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.