Sota els estels

Alex Rodríguez_2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Tanco els ulls. M’estiro. Quan els torno a obrir, veig que hi ha alguna cosa que segueix igual que sempre. El cel, el cel   ple d’estrelles. De vegades es veuen més, d’altres es veuen menys, però sempre hi són. Ho rumio, és com la vida, que encara que no ens mostri la bellesa, sempre hi és. De vegades amagada. Torno a tancar els ulls, cauen les parpelles, s’apaga l’univers, petit teló per escenari tan immens. Segueixo pensant, estic sol? No n’estic segur, potser desitjo massa. Prefereixo seguir sota aquest llençol d’estrelles, imaginar com seria tot perfecte, gaudir del moment, tornar a ser aquell nen estirat al terra d’aquell jardí.

Aquesta entrada ha esta publicada en Majors de 15 anys. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.