Marta Valverde_1r C batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Se t’escapa de les mans, aviat ja no el tindràs. No t’ho pensis més, actua o serà massa tard , i no podràs tornar enrere, per tant, intenta no equivocar-te. Tic tac, bum bum, vas massa lent, ja ho hauries de saber, estàs al límit. D’aquí no res ja hi seràs. Si mires al teu voltant i et sents realitzat, sabràs que aquella decisió que havies d’haver pres era la correcta. Pel contrari, si mires i estudies el que t’envolta i veus un trencaclosques amb peces perdudes et decebràs en verificar que el futur estava a les teves mans i el vas deixar escapar. Tic tac, bum bum, se t’escapa el temps i amb ell també la vida.
Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys
|
Aida Romero_1r C batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Ho havia d’admetre. Sí, estava molt nerviosa. Només havia d’esperar 10 minuts. Però passaven tan lents. Vaig provar de distreure’m mirant per la finestra. Mirant sense veure-hi res, ja que al meu cap ressonava insistent el tic-tac del rellotge, i el bum-bum accelerat del meu pols. Semblava que bateguessin alhora. Tenia un sentiment de fracàs que em feia estar neguitosa. La porta s’obrí. No podia creure el que em deien. Van desaparèixer els nervis, la por i els sentiments negatius per donar pas a un de nou: satisfacció. Per fi! Al cinquè intent havia aprovat el carnet de conduir.
2 persones han votat per aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys
|
Zaida Borrell_3r B secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Em dic Neus, tinc quinze anys i visc als Alps. Avui marxo a esquiar amb els meus pares, cosa que em fa feliç, m’encanta esquiar! Ja som a pistes. Fa un fred terrible. Ens posem en marxa, baixem unes quantes pistes, la neu és molt bona. El cel comença a ennuvolar-se amb un toc de boira que no permet que els ulls distingeixin res a més de cinc centímetres. Baixem l’última pista. Em perdo, no veig res. No els trobo i això fa que em posi molt nerviosa. De cop i volta però, veig la meva mare amb un mocador negre a la mà. Paro, hi vaig corrents i els abraço. Aquell dia vaig aprendre que mai s’ha de perdre l’esperança.
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Àlex González_3r B secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Des dels set anys estimant-la, aquella preciositat que sempre està amb un somriure a la boca. Mai vaig poder dir-li el que sentia per ella, perquè ella sempre estava sortint amb algú. Ella i jo érem molt amics i no volia que se’ns trenqués la nostra bona amistat. Un dia que ja estàvem a batxillerat, ella va venir a casa meva per mirar una pel·lícula. Vaig aprofitar per dir-li que l’estimava més que a ningú en aquest món. Ella es va quedar perplexa i em va dir que m’estimava des dels set anys. Aquesta és la nostra història d’amor, fills.
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Renata Santos_2n D LYCÉE COMTE DE FOIX
El 2005, vas néixer. Quan et vaig veure per primera vegada, em vaig emocionar. Eres molt petita, tenia por de deixar-te caure quan t’agafava en braços. A mesura que vas créixer, sempre hem estat juntes. Quan estava trista, sempre anava a parlar amb tu, tu no m’entenies però m’escoltaves apassionadament. Després d’haver-te explica’t el motiu de la meva tristesa em sentia millor. Ens enfadem com tots els germans, però les nostres baralles sempre duren cinc minuts. M’agrada molt la nostra relació. Mai podria dir coses dolentes de tu. Sempre et protegiré i mai et deixaré sola! Tu saps que ets un somni fet realitat, t’estimo molt, petita!
Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Joana Bandeira_2n D LYCÉE COMTE DE FOIX
M’acabo de llevar i com cada matí miro el rellotge. Avui és diumenge i són les 15.30 h. Ostres, demà tinc un examen de mates. Sí, gent, avui hauré d’estudiar. Però abans, menjaré alguna cosa i em connectaré al msn i al Fb. Ja he acabat de menjar. Obro el quadern, quantes lletres! Només entenc: 我什不懂. De sobte, escolto el Fb, algú m’ha parlat. Tinc 4 notificacions. M’agafo un descans per mirar-m’ho, encara que no havia començat, però és igual. Continuo amb les mates fins que ma mare entra i em diu: a sopar! L’observo estranyada i miro el rellotge. Són les 22.40 h., d’aquí a una hora, me n’aniré al llit, i encara no he estudiat res.
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Sara da Silva_2n BPSE FORMACIÓ PROFESSIONAL
El terra del saló és ple de restes de tot allò que he menjat al matí. Les cortines tapen tots els vidres perquè al carrer fa un dia de sol i no m’interessa passar calor. Engego la televisió. Hi surt una persona asseguda al sofà amb un bol de patates fregides a la dreta i una Coca-cola a l’esquerra. Vaig canviant de canal perquè m’avorreixo però a tots hi veig repetida la mateixa cara demacrada i sense alegria. Decideixo jugar a la Wii per entretenir-me una mica. En aquest moment arriba la mare i em diu: estimat, la televisió s’ha espatllat. De cop, m’adono que tota l’estona he estat mirant el mirall de la meva vida.
Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Majors de 15 anys
|
